Ficcions del pluralisme: l’espai ficcional en les arts visuals contemporànies

• Autores: Paula Juanpere Duñó
• Directores de la Tesis: Nora Catelli (dir. tes.), Annalisa Mirizio (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2013
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: José Ángel Blesa Lalinde (presid.), Alex Matas Pons (secret.), Laia Quílez Esteve (voc.), José Casals Navas (voc.), Marta Puxan Oliva (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica literarias
    • Teoría análisis y critica de las bellas artes
  • Filosofía
    • Antropología filosófica
      • Estética
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Aquesta tesi doctoral investiga el vincle específicament contemporani que estableixen certes pràctiques artístiques visuals amb la ficció, entesa com a simulació o il•lusió de realitat. Les creacions artístiques visuals dels darrers anys reposen en un context que els empara sota la diferència, sense imperatius apriorístics. En aquest nou paradigma els límits entre les arts es fracturen, es dilueixen i el denominador comú, paradoxalment, sembla raure en la diferència. Atès el trencament dels seu vincle exclusiu amb l’acte de la visió, les arts visuals han radicalitzat la seva dependència cap a l’esfera teòrica, a la vegada que s’hi instaura una funció central de la paraula; és a dir, la seva permanent tendència a la traducció al llenguatge verbal. El present treball parteix d’aquesta premissa per plantejar la hipòtesi d’una narrativització de l’art: defensem que aquesta inserció de l’obra en un relat és fruit de la necessitat d’investir de contingut una obra que presenta la realitat de forma literal. En constant diàleg amb aquesta “irrupció de la realitat”, evocarem les pràctiques artístiques que generen el que anomenem un espai ficcional, és a dir, les coordenades i els indicis que converteixen l’obra en un relat que es desplega, en una postura novel•lesca. Analitzem aquesta qüestió des d’una perspectiva integradora d’elements de naturalesa textual i naturalesa recepcional, a través dels diferents espais de configuració i refiguració travessades per la vivència de l’experiència i la noció de temporalitat. Aquestes ficcions que generen no són fixades, no es poden llegir en un ordre sintàctic i ni tan sols tenen un ordre, una trama composta tal i com s’entén en un text literari i la figura del narrador es dilueix entre l’artista, la veu projectada, i el públic. L’espectador –el passejant– és convidat a buscar el camí del sentit lluny d’allò factual, en la dimensió dels mons possibles. Situat en el lloc oblic que emergeix de les ruïnes de la representació i dins d’aquest marge del discurs narrativitzat, aquest dispositiu ficcional de certes obres es presenta amb la voluntat de reomplir de contingut i transmissió d’experiència l’espai de l’art visual, com una forma de superació del conceptualisme i la possibilitat d’un nou compromís establert amb l’espectador per establir una nova comunicació inesgotable i que superi el caos de les coses ordinàries.