Resumen de Teixir certeses. Percepcions i respostes a la incertesa dels treballadors del tèxtil-confecció a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida
El primer de gener de 2005 cloïa el procés de liberalització del comerç internacional dels productes de la indústria del tèxtil i la confecció iniciat deu anys abans amb la signatura de l’Agreement on Textiles and Clothing de l’Organització Mundial de Comerç. Aquest acord contemplava la progressiva desaparició de les mesures proteccionistes que han caracteritzat el sector als països desenvolupats i que esmorteïen els efectes de la producció de tercers països. Aquest fet ha suposat l’inici d’una nova etapa en el territori en què es centra aquesta recerca: les poblacions que a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida (País Valencià) han construït històricament la seua economia sobre els ciments del sector del tèxtil i la confecció. Als seus treballadors, després d’una llarga temporada essent la mà d’obra barata que l’economia de mercat requeria per a solidificar un consum extensiu, la liberalització els ha suposat un nou pes que suportar a la ja feixuga càrrega que comporta un sector especialment precari en les seues formes: han deixat de ser competitius segons els paràmetres culturals hegemònics. La pretensió principal en aquesta tesi doctoral ha estat analitzar la interpretació que els treballadors del sector del tèxtil i la confecció donen a la crisi del sector –amplificada posteriorment per una crisi econòmica mundial– en termes de percepció de la incertesa. El procés de liberalització comercial ha sigut el centre de l’estudi però no en els seus components econòmics, sinó socials. S’ha volgut focalitzar la mirada en un punt generalment obviat quan es parla de les conseqüències de la crisi: la percepció d’incertesa per part dels treballadors, entenent incertesa com la incapacitat de previndre, la inexistència de respostes a la seua quotidianitat. Per extensió, s’acosta al procés de construcció de certeses, entenent aquest procés com una part inherent del benestar, doncs suposa per als individus tindre a les seues mans les regnes del present i del futur. La tesi doctoral s’ha basat fonamentalment en entrevistes en profunditat que han permès esbrinar quin és l’ús que els treballadors analitzats fan dels recursos que els proporcionen els principals canals de provisió de benestar en el marc del que s’anomena règim de benestar sud-europeu i que avui es troben en transformació: família, estat, mercat i esfera relacional. Un ús clarament condicionat per la posició que ocupen a l’estructura social i, en conseqüència, per l’habitus que s’hi genera i que ofereix les maneres possibles i legítimes per a filtrar i gestionar els riscos quotidians on juguen un paper cabdal la classe social, el gènere i l’edat.
