Al llarg dels darrers anys, s’ha demostrat que la fragmentació del DNA espermàtic té un paper important en la infertilitat masculina. A més, sembla lògic que trencaments en el DNA espermàtic poden comprometre la viabilitat del zigot, afectant al desenvolupament embrionari. Tenint en compte la hipòtesi que els trencaments de cadena senzilla i doble del DNA poden tenir efectes diferencials en la clínica del pacient, s’han desenvolupat diferents objectius: i) quan a metodologies, ii) efectes clínics en diferents grups de pacients, iii) aspectes bàsics dels trencaments de doble cadena, i iv) la relació amb la compactació del DNA. Com a aspectes rellevants, s’han establert valors llindar per la detecció d’infertilitat mitjançant les diferents metodologies d’anàlisi de la fragmentació del DNA, i s’ha descrit l’efecte clínic de la fragmentació de doble cadena del DNA espermàtic en humans i s’ha proposat un mecanisme bàsic, utilitzant un model de ratolí. Els diferents resultats han conclòs que aquest tipus de trencaments és responsable d’un increment en el risc d’avortament associat al factor masculí. Aquests descobriments han permès desenvolupar noves eines diagnòstiques que permeten un millor consell reproductiu, així com la possibilitat de recerca de possibles tractaments per pal·liar aquest efecte.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados