Resumen de Presència i context del Mestre del timpà de Cabestany. La formació de la "traditio classica" d'un taller d'escultura meridional (ca. 1160-1200)
La denominació del "Mestre del timpà de Cabestany" ha estat concebuda amb la clara finalitat metodològica de destriar les característiques que defineixen l'obra del timpà de l'església de Santa Maria de Cabestany, per tal de conformar unes pautes sine qua non a l'hora de revisar el corpus d'obra atribuïda al Mestre de Cabestany des de l'any 1944. El títol d'aquesta tesi "Presència i context del Mestre del timpà de Cabestany" sintetitza els dos objectius principals que s'han fixat des del començament de la recerca: la presència, és a dir, la ubicació de les obres que es poden atribuir a la mateixa autoria del timpà de Santa Maria de Cabestany, i el context de l'autor i/o taller, això és, l'origen, la formació i la trajectòria d'aquest taller d'escultura.D'aquesta manera, després de la introducció i de l'exposició de l'estat de la qüestió, s'inaugura el capítol titulat "Corpus del Mestre del timpà de Cabestany", què és el més extens d'aquesta tesi. En aquest apartat, es procedeix a l'anàlisi exhaustiu de les obres que es consideren en aquest corpus i, entre altres aspectes, s'incideix de manera exhaustiva en la delimitació de les fonts materials que es situen com a base de cadascuna. Aquesta ha estat la metodologia aplicada per a obtenir els elements i la informació necessària a l'hora d'establir el context de formació. Per això, els dos capítols següents estan íntegrament dedicats a l'exposició de les fonts materials que s'han pogut identificar en aquestes obres: d'una banda, els sarcòfags romans, cristians i pagans, dels segles III i IV, i de l'altra el testimoni d'alguns tallers d'escultura contemporanis de la Toscana occidental, de la segona meitat del segle XII, que demostren un aprenentatge paral·lel i molt similar de les mateixes fonts. A continuació, al capítol del marc històric es perfilen els escenaris històrics i polítics que marquen les relacions entre la Corona d'Aragó i la Toscana durant el regnat d'Alfons I el Cast (1162-1196), que contribueixen a demostrar l'existència d'uns ponts de diàleg importants, que igualment pogueren contribuir al trànsit de tallers artístics. Les conclusions d'aquesta recerca avalen que el Mestre del timpà de Cabestany es va constituir, durant el període comprès aproximadament entre els anys 1160 i 1200, en un taller d'escultura especialitzat en la composició de programes historiats, format en l'entorn d'una Kunstvollen específica, la que es va originar entorn a la construcció de Santa Maria de Pisa durant la segona meitat del segle XII, i què es reflecteix d'una manera concreta en l'escultura del Mestre Guilielmus i la realització del primer púlpit d'aquesta catedral. A més a més, cal destacar la forta influència d'alguns sarcòfags romans cristians molt puntuals en la configuració d'una tècnica molt específica que es localitza sobretot en el treball dels plegats dels vestits de les figures del Mestre del timpà de Cabestany i també en les del Mestre Guilielmus, i altres obres de la Toscana occidental que s'han atribuït al seu mateix mestratge. I aquests sarcòfags són alguns dels que es troben, actualment, en les col·leccions del Musée de l'Arles et de la Provence Antiques. Aquesta constatació juntament amb altres elements derivats de la composició i la disposició de les obres fan que el paper de la Provença i la ciutat d'Arles prenguin, per via directa o indirecta, un paper destacat en la formació del Mestre del timpà de Cabestany. I així es pot observar en la restitució hipotètica de la portada de la Galilea de Sant Pere de Rodes presentada en aquesta tesi.
