Inmunodeficiencias primarias en el adulto. Estudio de los déficits de subclases de la IgG

• Autores: Javier de Gracia Roldán
• Directores de la Tesis: Ferran Morell Brotad (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 1991
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Guàrdia Massó (presid.), Enrique Domingo Ribas (secret.), Josep Morera Prat (voc.), María José Rodrigo Anoro (voc.), César Picado Vallés (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Enfermedades pulmonares
    • Patología
      • Inmunopatología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • El dèficit d'IgG2 han estat estudiats a la població infantil i demostrada la seva relació de causalitat amb patologia pulmonar; tanmateix, existeixen pocs estudis, amb resultats contradictoris, amb relació a la població adulta. Respecte del dèficit selectiu d'IgG3 i IgG4 com a causa de patologia, no existeix unanimitat de criteris degut a la baixa sensibilitat i especificitat de les de tècniques de quantificació de les subclasses d'IgG sèriques.Objectius.- Establir els valors de referència de les subclasses d'IgG en població adulta sana. Establir les característiques clíniques del dèficit primari de subclasses d'IgG i les indicacions del seu estudi en patologia pulmonar. Material i Mètodes.- Per determinar els valors normals de les subclasses d'IgG es van estudiar 100 individus sans. El grup d'estudi ho van formar 356 individus (257 adults i 99 entre 15-7 anys d'edat) que es van agrupar per orde d'inclusió en: dèficit d'IgA 25 pacients; absència d'IgE, 14 pacients; bronquièctasis, 65 pacients; pneumònies de repetició, 45 pacients; BNC, 43 pacients; asma crònica, 53 pacients; infeccions respiratòries recurrents (processos infecciosos del tracte respiratori que cursin amb febre i un número mínim de tres episodis a l'any excloses les pneumònies), 43 pacients; asma simple, 50 pacients; i pneumònia 18 pacients. Van ser exclosos de l'estudi pacients amb patologia associada a dèficit secundari d'immunoglobulines i aquells la patologia d'estudi dels quals obeïa una causa coneguda (FQ, CVI...). A tots els pacients se'ls va practicar una espirometria forçada. La quantificació de les subclasses d'IgG es va realitzar mitjançant tècnica d'ELISA. Els valors de referència de cada subclasse d'IgG es van obtenir a partir [de la mitja | de la mitjana] ± 2 DE o del rang segons fos normal o no respectivament la distribució dels valors (anàlisi de Kolgomorov-Smirnov). La comparació de variables qualitatives es va realitzar mitjançant la prova de Ji quadrat i la fórmula exacta de Fisher quan va ser necessari. La comparació de variables quantitatives es va realitzar mitjançant la prova de la t de student o la prova de Wilcoxon per a dades no aparellades.Resultats i Conclusions. Els valors de normalitat observats van ser: IgG1, 261-1081 mg/dl; IgG2, 112-408 mg/dl; IgG3, 22-288 mg/dl; IgG4, 5-156 mg/dl. La prevalença de dèficit de subclasses d'IgG va ser significativament més gran entre la població menor de 16 anys (54%) enfront de la població adulta (32%) (P<0,01). El dèficit observat amb una més gran freqüència va ser el d'IgG2. No es van observar diferències en amb relació al sexe. Les característiques clíniques que van caracteritzar els dèficit de subclasses de la IgG i que han de fer sospitar la seva presència són les següents: a) dèficit d'IgA en pacients simptomàtics o amb alteracions en l'espirometria; absència d'IgE sèrica pacients simptomàtics; c) bronquièctasis d'etiologia desconeguda; pneumònies de repetició d'etiologia desconeguda; d) BNCO a pacients joves no fumadors o que precisin de corticosteroides orals per al seu control; f) asma crònica a pacients amb infeccions recurrents del tracte respiratori o que precisin de corticosteroides orals; g) infeccions respiratòries recurrents que s'acompanyin d'hiperactivitat bronquial o sinusitis.