Resumen de Disfunció intestinal secundària a lesió medul·lar i resultat clínic de l'estimulador d'arrels sacres anteriors
La disfunció intestinal és un problema important en la lesió medul.lar (LM), tot i així s'ha aprofundit poc en el seu estudi. Aquesta tesi recull quatre publicacions.En el primer estudi l'objectiu va ser avaluar clínicament la disfunció intestinal en la LM i relacionar-la amb les seves característiques neurològiques. Es van avaluar clínicament 109 pacients. La majoria precisaven laxants i/o estimulació digital; el 10% evacuaven menys de tres cops per setmana i el 18% hi dedicaven més d'una hora; el 61% presentaven símptomes colorectals (28% restrenyiment, 31% incontinència fecal, 31% patologia anorectal, 18% disreflèxia autònoma [DA]). Els pacients amb American Spinal Injury Association Impairment Scale (ASIA) A, B ó C amb reflexes espinals sacres (RES) s'administraven més supositoris, evacuaven menys freqüentment i hi dedicaven més temps (p<0.05). Els pacients amb tetraplegia ASIA A, B ó C presentaven més retrenyiment (p<0.05). Només els pacients amb nivell neurològic alt, ASIA A, B ó C i RES presentaven DA (p<0,05). Els ASIA D també precisaven laxants, estimulació digital i presentaven símptomes colorectals.En el segon estudi l'objectiu va ser correlacionar les característiques clíniques, neurològiques i fisiopatològiques de l'intestí neurògen en la LM motora completa (ASIA A i B). Es va realitzar una valoració clínica, la determinació del temps de trànsit colònic (TTC) i una manometria anorectal a 54 pacients. Es van descriure tres patrons: patró A (LM amb nivell neurològic >T7) amb restrenyiment molt freqüent (86%) i incontinència fecal poc freqüent; TTC moderadament allargat, incapacitat per incrementar la pressió intrabdominal i absència de relaxació anal durant la maniobra defecatòria; patró B (LM amb nivell neurològic
T7 (p<0.05). La sensibilitat rectal estava menys alterada en la LM motora incompleta (p<0,05). La majoria de pacients amb LM motora incompleta o completa no presentaven relaxació del canal anal durant la maniobra defecatòria. La presència de contraccions rectals o activitat de l'EAE durant la distensió progressiva del recte es va detectar menys en la LM motora incompleta (p<0,05).A la cuarta publicació l'objectiu va ser avaluar els efectes clínics sobre la disfunció intestinal de l'estimulador d'arrels sacres anteriors (SARS) i avaluar factors fisiològics que puguéssin determinar la seva eficàcia. Es va realitzar una avaluació clínica, la determinació del TTC i una manometria anorectal a 18 pacients abans de la implantació d'un SARS i a l'any de la implantació es van reavaluar clínicament. Després de la implantació menys pacients necessitaven laxants, el número de mètodes d'evacuació utilitzats va disminuir (p<0,05), els pacients evacuaven més freqüentment (p<0,05) i hi dedicaven menys temps. La incontinència fecal no va canviar i el restrenyiment es va reduir (p<0,05). Pel que fa a la satisfacció dels pacients amb la funció intestinal després de la implantació, la majoria referien estar millor. No es va trobar cap relació entre la resposta objectiva o subjectiva amb les troballes al TTC i la manometria anorectal previs a la implantació.
