Relació entre activitat física i índex turmell braç: Estudi epidemiològic poblacional a partir de la cohort artper

• Autores: Anna Ruiz Comellas
• Directores de la Tesis: Xavier Mundet i Tudurí (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Albert Selva O'Callaghan (presid.), Josep Franch Nadal (secret.), Maria Giné-Garriga (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Resumen

  • Objectius: Elaborar i validar una Versió Reduïda en Espanyol del qüestionari d’activitat física en el temps lliure de Minnesota (VREM). Posteriorment, s’examina la relació entre l'activitat física en el temps lliure (AFTL) i l'índex turmell braç (ITB) en població general. Metodologia: Es va dissenyar un estudi de validació d’un qüestionari amb una mostra de 200 subjectes iguals o majors de 50 anys. Es va construir el VREM mitjançant la reducció del nombre d'ítems del qüestionari original. La validesa de criteri i la fiabilitat test-retest es van avaluar mitjançant l'índex kappa i el coeficient de correlació intraclasse (CCI). A la segona part de la tesi, es van analitzar les dades basals de la cohort de l'estudi Arteriopatia Perifèrica (ARTPER) corresponents a 2.840 pacients. La variable AFTL es va obtenir mitjançant el qüestionari reduït VREM. Es va considerar arteriopatia perifèrica (AP) un ITB < 0,9 i calcificació arterial un ITB ? 1,4. Per avaluar l'associació independent entre l’AFTL i l’ITB es va realitzar una anàlisis de regressió logística multivariant. Resultats: Els 6 ítems inclosos en el VREM es refereixen a les activitats de caminar, treballar a l'hort, fer esport o ballar, pujar escales, anar a comprar a peu i netejar la casa. S’administra a través d’una entrevista amb una durada de 5 minuts, en comparació amb els 20 minuts del qüestionari original. La validesa de criteri, utilitzant 4 categories d'activitat física, des de “sedentari” a “molt actiu” va ser del 95,5% (kappa = 0,93). La fiabilitat test-retest va ser del 92,5% (kappa = 0,88). Utilitzant un resultat continu en forma de Metabolic Energy Turnover (MET), el VREM també va mostrar una alta validesa i fiabilitat (CCI = 0,95 i CCI = 0,96 respectivament). A la segona part, l'edat mitjana de la mostra estudiada va ser de 64,7 anys, el 52% dones. Un 6,3% presentaven AP i un 6,4% calcificació arterial. Els subjectes que realitzaven més AFTL eren més joves, de sexe femení, menys fumadors i tenien menys AP. L'activitat total mesurada en METs i el còmput d'hores totals d’AFTL va ser significativament superior en subjectes sense AP (p <0,001). Existia una relació inversa entre l’AFTL total i el risc de patir AP (odds ratio ajustada 0,56, interval de confiança del 95% 0,34-0,94) i específicament el fet de caminar (OR = 0,55 caminar més d'una hora respecte a caminar menys de mitja hora al dia). Conclusions: El VREM és vàlid i fiable en població major o igual a 50 anys, per tant, es converteix en una eina molt útil en les consultes d’Atenció Primària, on per l’escàs temps disponible són necessaris instruments vàlids i de ràpida execució. L’AFTL es relaciona significativament amb l'ITB. L'adopció d'un estil de vida físicament actiu, com caminar més d'una hora al dia, s'associa amb un menor risc de desenvolupar AP.