Resumen de Arquitectura del tiempo. La composición del movimiento y el tiempo. Crítica de la música y el cine puros.
La recerca busca reconèixer possibles afinitats entre el so i la imatge. Per tal d'aconseguir-ho s'hi presenten una sèrie d'arguments generals relacionats amb el moviment i el temps, els quals estan presents en el so i la imatge. Però aquesta presència s'analitza a partir del treball constructiu de la composició i el muntatge. És a dir, l'analogia es realitza entre la música i el cinema. Es compara la composició musical i el muntatge cinematogràfic per tal de demostrar que hi ha un nivell en el qual és possible parlar del mateix, el que significa també que als conceptes de moviment i temps cal afegir com a vincle d'unió la faceta del pensament. Tot aixó ja indica que l'encontre científic s'organitza des de la filosofia (moviment, temps, pensament), des d'on es proposa una nova ferramenta d'anàlisi. A partir d'aquí, cal preguntar quina imatge particular del pensament ofereixen la música i el cinema.
