Alteracions cromosòmiques radioinduïdes: Estudis en irradiacions parcials i retrospectius
- Autores: Asunción Duran Puig
- Directores de la Tesis: L. Barrios (dir. tes.), Joan-Francesc Barquinero (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Mercè Ginjaume Egido (presid.), A. Genescà (secret.), Sergio Cigarrán Valea (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: DDD
- Resumen
La dosimetria biològica és un camp que s’ha desenvolupat dins la radioprotecció i permet estimar la dosi d’una exposició a radiacions ionitzants en casos en que no es coneix o no és prou fiable la dosimetria física. En dosimetria biològica, la metodologia més establerta per estimar la dosi d’una exposició a radiacions es basa en obtenir la frequ?ència d’una determinada alteració cromosòmica i, extrapolar?la a una corba dosi?efecte prèviament elaborada. Hi ha diversos factors que poden fer variar la frequ?ència de les alteracions cromosòmiques, entre aquests hi ha el cas de les irradiacions parcials, que es dona quan una irradiació només afecta una part del cos, i no la seva totalitat. En aquests casos si és realitza dosimetria biològica l’estimació de la dosi serà menor de la que en realitat és. Per tal de simular irradiacions parcials és va irradiar sang perifèrica a 2, 3, 4 i 5 Gy amb raigs X, i es va barrejar amb sang no irradiada per tal de tenir diferents percentatges de sang irradiada (87,5, 75, 50, 25 i 12,5%). Es va realitzar l’anàlisi mitjançant tècniques de FISH, pintant els cromosomes 1, 4 i 11 conjuntament amb tots els centròmers. Les alteracions cromosòmiques detectades es van expressar en nomenclatura PAINT, PAINT modificada i convencional. Es van utilitzar el test u i el test s (basat en el model de Poisson inflat en el zero) per avaluar la sobredispersió causada per les cèl?lules no irradiades. Es va estimar la dosi per a cada tipus d’alteració considerada amb el mètode Dolphin i les corbes dosi?efecte prèviament elaborades (usant les mateixes sondes cromosòmiques). Només es va detectar sobredispersió a dosis altes i a percentatges de sang irradiada baixos. Els dos mètodes usats per detectar desviacions de la distribució de Poisson van mostrar resultats molt similars. El total d’alteracions aparentment simples van ser el tipus d’alteració que l’estimació de la dosi va ser més propera a la dosi real que es va irradiar. Les tècniques de FISH utilitzades van tenir la mateixa eficiència detectant dicèntrics com translocacions. Comparant els resultats obtinguts amb tècniques de FISH amb els obtinguts analitzant dicèntrics amb tinció uniforme, amb aquest últim mètode s’obtenen millors resultats tant en la detecció de d’irradiacions parcials com en l’estimació de la dosi. Un altre factor que influeix en l’estimació d’una dosi és el temps transcorregut després d’una irradiació, ja que no totes les alteracions cromosòmiques presenten la mateixa estabilitat al llarg del temps. Per avaluar quines alteracions són més útils alhora d’estimar la dosi d’una exposició anterior (dosimetria biològica retrospectiva) es va fer un estudi utilitzant com a model la línia cel?lular limfoblastoide Jurkat de cariotip normal i estable. Es van irradiar cèl?lules Jurkat en G0 a dosis de 0,2, 2 i 2Gy amb raigs X, un cop irradiades es van mantenir en cultiu durant tres setmanes i es van extreure alíquotes a diferents temps. Les alteracions cromosòmiques induïdes es van analitzar mitjançant tècniques de pintat dels cromosomes 1, 4 i 11 conjuntament amb tots els centròmers per avaluar la persistència de translocacions i dicèntrics, i la tècnica d’mFISH per avaluar la frequ?ència, la complexitat, la participació de cada cromosoma de les alteracions radioinduïdes i les associacions cromosòmiques preferencials en les mostres inicials i finals en el cultiu control i en els irradiats a 2 i 4 Gy. En l’estudi realitzat amb pintat cromosòmic a totes les dosis la frequ?ència (x100) de dicèntrics i d’alteracions complexes van disminuir de forma ràpida fins arribar a valors popers a 0. La frequ?ència (x100) de translocacions es va mantenir força constant als cultius irradiats a 0,2 i 2 Gy mentre que als cultius irradiats a 4 Gy es va observar un descens que en les mostres inicials era pronunciat i en les finals era suau. La tècnica d’mFISH va mostrar que són les alteracions simples incompletes les que desapareixen al llarg del temps i que el grau de complexitat de les alteracions cromosòmiques augmenta amb la dosi i disminueix amb el temps post?irradiació. No es van detectar desviacions respecte a la participació a l’atzar de cada cromosoma quan es van considerar les alteracions tipus intercanvi, però si que es van detectar quan es van considerar el total de alteracions cromosòmiques radioinduïdes. Es van detectar diferencies significatives en associacions cromosòmiques preferencials en la mostra inicial i en la final del cultiu de cèl?lules Jurkat.
