Resumen de Proteïnes no estructurals de picornavirus: implicacions funcionals de les estructures cristal·logràfiques de 2B i 3DPOL
Laia Vives Adrián
La tesi doctoral ¿PROTEÏNES NO ESTRUCTURALS DE PICORNAVIRUS: IMPLICACIONS FUNCIONALS DE LES ESTRUCTURES CRISTAL¿LOGRÀFIQUES DE 2B I 3DPOL¿ presenta l¿estudi estructural de dues proteïnes implicades en la replicació dels picornavirus: la proteïna 2B del virus de l¿hepatitis A (HAV) i la proteïna 3D, la polimerasa d¿ARN dependent d¿ARN (RdRp), dels virus Coxsackie B3 i el virus de l¿Encefalomiocarditis (EMCV). Aquest treball aporta la primera estructura tridimensional d¿una proteïna 2B d¿aquesta família de virus. La seva estructura i la disposició al cristall suggereixen un mecanisme mitjançant fibres, semblants a les amiloide, pel qual dur a terme la funció en la que està implicada: la reorganització de membranes cel¿lulars per tal de crear espais de replicació viral dins el citoplasma de la cèl¿lula infectada. Pel que fa a les RdRp, s¿han estudiat amb l¿objectiu de trobar el lloc d¿unió de fàrmacs i entendre els mecanismes de resistència que desenvolupen certes soques de virus mitjançant mutacions en aquesta proteïna. L¿estructura del complex de la RdRp de CVB3 amb el GPC-N114, molècula amb activitat antiviral contra enterovirus i cardiovirus, ha revelat que el lloc d¿unió se solapa amb el del motlle-encebador. Les estructures de les RdRp d¿EMCV mutants de les dues soques resistents del virus (M300V i I304V) han permès entendre que el solapament del loop del motiu B amb el lloc d¿unió de l¿inhibidor podria ser el mecanisme de resistència davant del GPC-N114. La resolució de l¿estructura de la RdRp d¿EMCV salvatge ha mostrat una conformació de la polimerasa que no s¿havia observat abans en la qual el motiu A adopta una conformació alterada que la inactivaria i podria tenir a veure amb un mecanisme d¿autoregulació de la replicació viral. La RdRp mutant S299T de CVB3 present en una soca resistent a la inhibició de la replicació de l¿ARN provocada per l¿amilorida, fàrmac actiu contra els cardiovirus, ha permès determinar la importància del contacte entre aquest residu i el motiu conservat del centre actiu (GDD) per una correcta activitat de la RdRp. En conclusió, aquest treball presenta resultats importants per ampliar el coneixement general de la replicació en picornavirus afegint nova informació per concretar el funcionament pas a pas de les RdRp i iniciant una nova via cap a l¿estudi de les proteïnes auxiliars de la replicació que permeten que aquesta funcioni.
