Xarxes personals, associacionisme i integració social de la població immigrada: una aproximació des dels mètodes mixtos
- Autores: Mireia Bolibar
- Directores de la Tesis: Carlos Lozares Colina (dir. tes.), Joel Martí Olivé (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Mario Diani (presid.), José Luis Molina González (secret.), Isidro Maya Jariego (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
La tesi doctoral estudia el procés d’integració social de la població equatoriana i marroquina immigrada a Catalunya, i analitza específicament el paper de la participació associativa en aquest procés des d’una perspectiva relacional. La recerca es basa en la premissa que el canvi i la naturalesa dels canvis en les xarxes personals de la població immigrada revelen el seu encaix estructural a la societat d’acollida i, per tant, expressa els models d’integració social des de la seva vessant relacional. Amb aquest punt de partida la investigació de la tesi s’ha centrat concretament en identificar i explicar els factors que porten al desenvolupament de les xarxes personals de la població immigrada, com a producte tant d’unes situacions de partida com d’unes trajectòries específiques d’aquesta població a Catalunya. La recerca posa un especial èmfasi en la contribució de l’àmbit associatiu a aquest procés de canvi de les xarxes. Aquest s’estudia en les dues direccions: com les xarxes contribueixen a definir les formes de participació, i com aquesta redunda també en la configuració dels models d’integració social. A més de la contribució teòrica o substantiva precedent, els aspectes metodològics de la investigació tenen també un espai central. La tesi desenvolupa una reflexió teòrica i aplicada al voltant de l’ús de les metodologies mixtes en el camp de l’anàlisi de xarxes socials. Concretament, du a terme una revisió sobre els seus usos i l’aplica en la investigació per tal d’aprofundir en dos aspectes clau dels desenvolupaments recents de la sociologia relacional: el vincle entre els components fàctics i els cognitius que composen la realitat social, i el rol de les xarxes socials en els diferents nivells (micro, meso i macro) d’estructuració d’allò social. El disseny metodològic que guia l’aproximació empírica és per tant de naturalesa mixta; combina una enquesta de xarxes personals que segueix la lògica quantitativa extensiva, amb entrevistes biogràfiques semi-estructurades que reprodueixen la lògica interpretativa i d’anàlisi intensiva i contextualitzada. Els diferents mètodes, orientats per uns mateixos objectius i preguntes d’investigació, es combinen a partir d’un disseny seqüencial i basat en l’anidació, de manera que la integració dels elements empírics als quals accedim des d’ambdues aproximacions ens permet respondre als objectius específics que es planteja la investigació.
