Resumen de Estudis biosistemàtics en Euphorbia L. subsect. Galarrhaei (Boiss.) Pax (grup d'E. flavicoma i espècies afins) a la Mediterrània occidental
El gènere "Euphorbia" L. pertany a la família "Euphorbiaceae L" i compren més de 2000 espècies de distribució subcosmopolita. En el continent europeu una de les seccions més ben representades del mencionat gènere és la secció "Helioscopia" Dumort de la qual en forma part important la subsecció Galarrhaei (Boiss.) Pax. Tot sembla indicar que la subsecció Galarrhaei (Boiss.) Pax amb prop de dos centenars d'espècies segons les nostres dades, va tenir un centre primari de diferenciació a les costes nord-africanes, des d'on s'estengué per bona part d'Europa i Àsia. diversificant-se i donant lloc a nous centres secundaris de diversitat que han permès l'aparició de nombrosos endemismes. La presència d'aquesta subsecció al continent americà és molt reduïda (una sola espècie) i d'àmbit restringit a la costa oest dels Estats Units. La Península ibèrica representa, dones, el límit més occidental de la distribució de la subsecció a Euràsia, amb una bona representació d'estirps tant d'afinitats clarament mediterrànies com de distribució medioeuropea i eurosiberiana. Aixi, dins el marc d'aquesta subsecció, hem centrat el nostre estudi en els tàxons de càpsula verrucosa, granes llises, no nanofaneròfils, de distribució europea i, bàsicament, repartits per la Mediterrània occidental. Aquest conjunt de taxons són molt afins filogenèticament i formen, a priori, un grup narural força homogeni dins el marc de la subsecció Galarrhaei (Boiss.) Pax, coneixent-se entre els botànics, de manera habitual, com el grup de l'Euphorbia verrucosa s.l. Aquest grup presenta, però, un alt grau de complexitat tan a nivell taxonòmic, amb unes delimitacions poc clares dels taxons que en formen part, com a nivell nomenclatural amb més de dos centenars de noms emprats per a designar les diverses estirps que inclou aquest grup. Altrament, també hem pogut constatar una absència gairebé absoluta d'estudis monogràfics sobre les estirps aquí considerades. En la present revisió hem intentant, en tot moment, treballar amb poblacions naturals ben definides, ja sigui visitant-les sobre el terreny en diversos moments del seu cicle biològic, o bé, trasplantant i repicant les plantes en camps experimentals prop del laboratori, En ambdós casos, a més de fer-nos servir de la taxonomia "clàssica", hem potenciat les tecniques biositemàtiques més actuals que estaven al nostre abast (estudis fitodemològics. palinològics, carpològics, etc.) basats en l'estudi d'aquells caràcters micromorfològics mitjançant la Microscòpia Electrònica de Rastreig i l'Anàlisi d'Imatge. Els estudis citogenètics també conformen una part molt important dels resultats presentats en aquesta Memòria.
