Essays on labor market dynamics and policies
- Autores: Arnau Valladares Esteban
- Directores de la Tesis: Nezih Guner (dir. tes.), Sekyu Choi (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: John Knowles (presid.), Mark Huggett (secret.), Regis Olivier Barnichon (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Aquesta tesi estudia les interaccions entre les dinàmiques del mercat laboral i l’estructura de les famílies, i com aquestes interaccions afecten les polítiques públiques. Als EUA, s’observen patrons molt diferents pel que fa a participació laboral, ocupació i desocupació entre les persones casades i solteres. Fins i tot un cop es controla per la distinta composició dels dos grups, encara apareixen comportaments molt diferents entre casats i solters en termes del mercat de treball. L’explicació proposada en aquesta tesi és simple: la gent es comporta de manera diferent quan forma part d’una família comparat amb quan està sola. A partir d’aquesta premissa, la tesi explora dues qu?estions fonamentals. La primera és analitzar quina part de les diferencies que observem a les dades és deguda a l’efecte de la família. La segona tracta d’entendre com canvien les implicacions d’una política bàsica del mercat laboral, com és l’assegurança d’atur, quan introduïm la família en l’anàlisi. En el primer capítol, escrit amb en Sekyu Choi, documentem una diferència remarcable i estable entre la taxa d’atur de la gent casada i la soltera, als EUA. A través d’una descomposició estàndard de les transicions laborals, trobem quins són els canals que expliquen millor les diferències tant en termes de gènere com a d’estructura familiar. Després, construïm un model simple del mercat laboral, on els agents presenten diferències en termes de xocs d’ingressos, béns, gènere i estat civil. A través del model, demostrem que la família genera dos efectes de signe oposat sobre la taxa d’atur. Per una banda, actua completant els mercats i, per tant, reduint els incentius per treballar, el que genera una menor ocupació i, ceteris paribus, major taxa d’atur. Per altra banda, augmenta la inclinació dels agents a sortir de l’atur a través de no participar en el mercat laboral, cosa que redueix la taxa d’atur. En el segon capítol, escrit amb en Nezih Guner i na Yuliya Kulikova, estudiem les transicions conjuntes de les parelles en el mercat laboral. La literatura empírica existent s’ha centrat en analitzar els moviments entre ocupació i atur, ignorant la participació. Una altre característiques de la literatura existent és que analitza individus, en canvi, nosaltres focalitzem en nostre anàlisi en parelles. Els homes i les dones casades son diferents pel que fa a les seves dinàmiques en el mercat laboral. Les transicions entre atur i inactivitat tenen un paper més important per a les dones que per als homes. Per tant, tenir en compte el marge de participació és clau per entendre les dinàmiques laborals de les parelles. Els nostres resultats mostren que el component de coordinació per explicar els moviments de les parelles a través dels estats laborals és fonamental. En el tercer capítol, estudio un programa d’assegurança d’atur, semblant al que està en marxa als EUA, en un entorn on la principal font d’heterogeneïtat entre els agents és el tipus de llar on viuen: alguns viuen sols mentre els altres viuen amb la seva parella formant una família. La principal conclusió, es que l’assegurança d’atur beneficia als solters però no als casats. Aquest resultat no depèn de les diferents característiques entre solters i casats. Fins i tot si els solters formessin una família amb els seus clons, no es beneficiarien de l’assegurança. En canvi, si els casats visquessin sols, si que la valorarien. Per tant, la principal raó per la qual els casats no es beneficien de l’assegurança és que la família, amb els seus dos treballadors, és un mecanisme suficient de suport.
