Development and optimization of the attB system to produce Helper-dependent Adenovirus vectors of different species

• Autores: Dan Cots Rabella
• Directores de la Tesis: Miguel Chillón Rodríguez (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Cristina Fillat Fonts (presid.), Jordi Joan Cairó Badillo (secret.), Ramon Alemany Bonastre (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
      • Genética bioquímica
  • Ciencias de la vida
    • Biología molecular
    • Virología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • Els adenovirus helper-depenents (HDAd) són vectors molt atractius per teràpia gènica perquè tenen una gran capacitat de clonatge, poden infectar una àmplia varietat de tipus cel·lulars, independentment del seu estat de proliferació, i indueixen una expressió prolongada del transgèn sense toxicitat crònica. La producció d´aquests vectors ha estat àmpliament optimitzada fins al punt en que produccions de nivell clínic poden ser obtingudes amb nivells reduïts de contaminació per adenovirus helper. Tot i això, aquests mètodes encara han de ser millorats, ja que la majoria d´aquests no són escalables i, per tant, requereixen una quantitat considerable de temps i esforç per obtenir preparacions a gran escala. Malgrat la constant optimització de la producció de HDAd, encara existeix preocupació per l´aplicació clínica d´aquests vectors a causa de que la resposta immune humoral contra la càpside viral limita la seva eficiència, mentre que la resposta immune innata limita la seva bioseguretat. En aquest aspecte, l´ús de HDAd no humans per tal d´evitar la resposta immune sembla una opció molt prometedora per la seva aplicació en assajos clínics. Tot i això, la producció d´aquests vectors encara no ha estat suficientment optimitzada, i normalment produeix baixos nivells de títols infecciosos amb un elevat grau de contaminació per adenovirus helper que impedeix el seu ús en assajos clínics. A més a més, per millorar la bioseguretat i eficàcia d´aquests vectors, diferents estratègies basades en la modulació de les interaccions entre les proteïnes fiber dels virus i els receptors cel·lulars s´estan testant. Els elevats nivells de transducció d´aquests vectors quimèrics permetria assolir nivells terapèutics del vector a dosis baixes, fent que siguin més segurs a la clínica. Per altra banda, la modificació de la càpside pot ser utilitzada per generar vectors capaços de transduïr un sol tipus de cèl·lula diana específica, permetent el control del tropisme i, per tant, evitant una distribució generalitzada del vector, resultant un gran avenc en termes de bioseguretat. En aquest aspecte, la generació de sistemes de produir HDAd quimèrics és molt interessant, ja que aquests vectors combinen les anomenades avantatges dels vectors quimèrics i la bioseguretat dels HDAds.