Anàlisi de l'ADN mitocondrial en el trastorn mental greu
- Autores: Helena Torrell Galceran
- Directores de la Tesis: Lourdes Martorell Bonet (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Casademont i Pou (presid.), Virginia Nunes Martínez (secret.), Virginia Soria (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
No es coneix encara què causa l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major i altres trastorns mentals greus però els factors genètics hi tenen un paper rellevant. La majoria d’estudis genètics han buscat mutacions o variants de risc associades a la malaltia en el genoma nuclear, però gairebé totes les cèl•lules humanes contenen un altre genoma en els mitocondris. Aquest altre genoma és l’ADN mitocondrial (ADNmt), de cabdal importància per a la generació d’energia de totes les cèl•lules. El present treball de tesi analitza la implicació de l’ADNmt en tres trastorns mentals greus: esquizofrènia, trastorn bipolar i depressió major. El treball Torrell H, et al, Am J Med Genet 2013 presenta els resultats de l’anàlisi de l’ADNmt en teixit cerebral post mortem d’individus amb diagnòstic d’esquizofrènia, trastorn bipolar o depressió major en comparació amb individus control, convertint-se en el segon estudi que analitza l’expressió dels transcrits mitocondrials, el número de còpies de l’ADNmt i la presència de delecions en aquest en teixit cerebral. Aquest anàlisi es basa en la tècnica de la PCR quantitativa (qPCR de l’anglès quantitative Polymerase Chain Reaction), una tècnica molt robusta però que tanmateix requereix el seguiment de criteris i passos metodològics per assolir resultats fiables. Per aquest motiu, previ a l’anàlisi de l’ADNmt en teixit cerebral aquestes mostres, vam realitzar un estudi per identificar els gens de referència més idonis per a normalitzar els nivells d’expressió dels transcrits mitocondrials; i també per conèixer quines característiques dels bioespècimens podien interferir en l’anàlisi d’expressió. Vam identificar cinc gens de referència òptims per a aquestes mostres de teixit de còrtex occipital; i que la qualitat de l’ARN emprat era una variable a tenir en compte per a l‘anàlisi de l’expressió gènica Abasolo N, Torrell H, et al, J Psychiatr Res. La tria dels millors gens de referència, juntament amb el seguiment acurat dels criteris metodològics per a dur a terme tant la RT-qPCR com la qPCR, converteixen aquest treball en el primer estudi rigorós metodològicament que es publica sobre la implicació de l’ADNmt en còrtex occipital d’individus amb esquizofrènia, trastorn bipolar i depressió major. Fruit d’aquest estudi, publicat en la revista American Journal of Medical Genetics i exposat al I Congrés Internacional de Biologia de Catalunya (juliol de 2012), es van detectar nivells d’expressió del gen mitocondrial MT-ND1 significativament més elevats en individus amb diagnòstic de trastorn bipolar que en controls. A més, es van observar certes tendències en referència a l’expressió dels gens mitocondrials i a la presència de delecions en els diferents trastorns mentals en comparació amb els individus control. El número reduït de mostres (15 per categoria diagnòstica) i l’anàlisi d’una única regió cerebral són limitacions d’aquest estudi, de manera que aquestes tendències observades podrien comportar resultats significatius si s’analitzessin mostres més grans. El treball Torrell H, Salas A, et al. American Journal of Medical Ge (en revisió) presenta els resultats de l’anàlisi de l’ADNmt en relació a l’esquizofrènia. En aquest estudi s’ha analitzat la seqüència de l’ADNmt en 14 pacients d’esquizofrènia amb aparent herència materna, però no s’ha identificat cap variant susceptible d’estar associada a la transmissió de la malaltia. Sí que es van seleccionar 23 variants presents en els pacients que van ser posteriorment analitzades en un estudi d’associació cas-control (495 i 615 individus respectivament). Dues d’aquestes variants eren significativament més freqüents en pacients que en controls. Aquestes dues variants, s’analitzaren en relació a la psicopatologia, neuropsicologia i a la funcionalitat de la cadena respiratòria mitocondrial dels pacients, però les anàlisis no van identificar cap relació entre ser portador de les variants i aquestes expressions fenotípiques. L’esquizofrènia és una malaltia poligènica i complexa i aquesta complexitat requeriria que els estudis d’associació tinguessin capacitat tècnica per poder analitzar possibles variants heteroplàsmiques i l’anàlisi d’un major número de casos i controls que permetés una potència estadística més elevada per a poder detectar variants de risc poc freqüents o variants amb un efecte menor sobre la malaltia. De cara al futur, s’hauria d’apostar per promoure estudis de seqüenciació massiva i/o de GWAS de variants de l’ADNmt, tant puntuals com estructurals, que incloguessin prou número d’individus per poder identificar la implicació de l’ADNmt en aquests trastorns mentals greus i, en cas que hi estigués implicat, poder començar a treballar en possibles accions terapèutiques.
