L’objectiu principal d’aquesta tesi es identificar i avaluar l’evidència científica, pel que fa a l’eficàcia i seguretat, que recolza l’ús dels següents antídots inclosos a la Guia d’antídots de l’Hospital Clínic (GAHC): Anticossos Fab antidigoxina en la intoxicació per digoxina, Flumazenil per revertir els efectes centrals de la sobredosificació per benzodiazepines, Fomepizol en la intoxicació per la ingesta de metanol i etilenglicol, Hidroxocobalamina en la intoxicació per cianur, i N-acetilcisteïna en la intoxicació per paracetamol. L’objectiu secundari es constatar que les recomanacions d’ús, establertes en la GAHC dels antídots revisats són les adequades en base a la millor evidència científica disponible. La metodologia seguida ha estat: 1) descripció dels antídots avaluats i els tòxics sobre els que actuen, 2) selecció de l’evidència científica mitjançant una cerca bibliogràfica en PubMed completant la cerca amb altres recursos electrònics com Trip Database i UpTodate, 3) determinació de la qualitat dels estudis utilitzant les plantilles del Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN) per a tots els estudis i de l’Agencia de Evaluación de Teconologias Sanitarias del Pais Vasco (Osteba) pels estudis de series de casos, 4) elaboració de les taules d’evidència amb la informació més rellevant dels estudis i, 5) assignació del nivell d’evidència segons el sistema de gradació del SIGN. L’evidència científica de l’ús dels anticossos Fab antidigoxina en la intoxicació digitàlica greu es basa en estudis observacionals de series de casos. La qualitat d’aquests estudis és baixa mostrant resultats favorables quan a la neutralització de la cardiotoxicitat provocada per la digoxina. Els anticossos Fab antidigoxina son ben tolerats amb una mínima incidència de reaccions adverses. L’evidència científica de l’ús de flumazenil en la intoxicació aguda per benzodiazepines es basa en diversos assaigs clínics i en un metanàlisi de qualitat metodològica intermèdia. Flumazenil produeix reaccions adverses de lleus a moderades. S’observa una major incidència de nàusees i vòmits així com un risc augmentat de convulsions en les intoxicacions mixtes de benzodiazepines i antidepressius tricíclics. L’evidència científica de l’ús de fomepizol en la intoxicació aguda per metanol i etilenglicol es poc sòlida basada en estudis observacionals de series de casos. Fomepizol es un fàrmac ben tolerat amb un mínim d’efectes adversos transitoris i de gravetat moderada. L’evidència científica de l’ús de la hidroxocobalamina en la intoxicació per cianur es insuficient i de qualitat limitada ja que es basa en estudis de series de casos. La hidroxocobalamina es ben tolerada el que permet que pugui ser administrada de forma empírica. L’evidència científica de l’ús de la N-acetilcisteïna en la prevenció de l’hepatotoxicitat induïda per la sobredosi de paracetamol es poc sòlida basada, majoritàriament, en estudis observacionals de series de casos. La NAC administrada per via endovenosa pot produir reaccions anafilactoides, generalment lleus, i que responen a la suspensió momentània de la perfusió o al tractament simptomàtic. En general, les recomanacions en l’ús d’ANTICOSSOS ANTIDIGITAL, FLUMAZENIL, FOMEPIZOL, HIDROXOCOBALAMINA i N-ACETILCISTÏNA, estan basades en una evidència científica de nivell baix, representada per estudis observacionals que no compleixen els estàndards de qualitat metodològica establerts pel procediment de medicina basada en l’evidència. La inclusió dels antídots revisats a la GAHC, amb les especificacions d’ús allà definides, es justifica en base a la millor evidència científica disponible, que tot i mancada de solidesa, s’orienta cap a un increment de l’eficàcia d’aquests medicaments sense un cost addicional de toxicitat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados