Condicionament clàssic aversiu a un senyal i al context: el paper de la consciència de contingència i l'ansietat tret

• Autores: Mavi Trasovares
• Directores de la Tesis: Rafael Torrúbia (dir. tes.), Miquel Angel Fullana Rivas (dir. tes.), Miquel Casas Brugué (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Bulbena Vilarrasa (presid.), Miquel Rafel Tortella Feliu (secret.), Gabriel Rubio Valladolid (voc.)
• Materias:
  • Psicología
    • Psicopedagogía
      • Leyes del aprendizaje
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: DDD
• Resumen
  • català

    La perspectiva actual sobre l'etiologia dels trastorns d'ansietat considera que aquests són el resultat de la interacció entre els factors de diàtesi interns de l'organisme (com la genètica, el temperament o les experiències traumàtiques de la vida) i els elements ambientals (com l'exposició a esdeveniments impredictibles i incontrolables o les experiències traumàtiques) que poden incrementar la probabilitat de desenvolupar un trastorn específic. Fins al moment no s'ha dedicat massa atenció als mecanismes d'interacció diàtesi-estrès implicats en l'origen d'aquests trastorns. En conseqüència, la investigació sobre l'aprenentatge per condicionament clàssic aversiu realitzada amb models animals i humans, pot ser de gran importància per entendre com actuen els factors de diàtesi i els elements ambientals en la gènesi dels trastorns d'ansietat. Per avançar en el coneixement de l'etiologia dels trastorns d'ansietat, els models d'ansietat basats en el reflex d'ensurt potenciat per por com a mesura psicofisiològica són especialment rellevants per avançar en el coneixement de la por i l'ansietat humana. L'objectiu principal d'aquest treball va ser contribuir a l'estudi del paper del condicionament clàssic aversiu, així com el paper de la consciència de contingència i l'ansietat tret en l'etiologia dels trastorns d'ansietat. Per dur a terme la investigació es va utilitzar un paradigma experimental que permetia estudiar alhora el condicionament a un senyal i el condicionament al context, fent servir el reflex d'ensurt com a índex de processament afectiu. Aquest procediment es va aplicar a una mostra de 63 participants dones seleccionades per les seves puntuacions extremes en el tret d'ansietat, tot considerant que una alta ansietat tret podria estar relacionada amb una major vulnerabilitat a la patologia ansiosa. Els objectius de l'estudi van ser els següents: 1) Adaptar un paradigma de laboratori per a l'estudi del condicionament clàssic aversiu a un senyal i de condicionament al context. 2) Estudiar la relació entre l'ansietat tret i el condicionament clàssic aversiu a un senyal i el condicionament al context. 3) Estudiar el paper de la consciència de contingència entre l'EC i l'EIA com a factor modulador en el condicionament clàssic aversiu a un senyal. 4) Estudiar la relació entre l'ansietat tret i la consciència de contingència. Els principals resultats d'aquesta investigació van ser els següents: 1) Es van obtenir evidències de condicionament clàssic aversiu a un senyal, però no de condicionament al context; 2) Es va detectar una relació positiva entre la consciència de contingència entre l'estímul condicionat i l'estímul incondicionat aversiu i el condicionament clàssic a un senyal en el grup predictible; 3) Es va observar una tendència cap a un major condicionament a un senyal en el grup de participants amb un tret d'alta ansietat; 4) No va ser possible observar diferències en funció de la personalitat en el condicionament al context, atès que no es va produir tal condicionament i; 5) No es va detectar cap relació entre l'ansietat tret i la consciència de contingència entre l'estímul condicionat i l'estímul incondicionat aversiu.

  • English

    The current prospect on the etiology of anxiety disorders consider that these are the result of the interaction between the factors of internal diathesis of the organism (like genetics, temperament or traumatic experiences of the life) and the environmental elements (like impredictible or uncontrolable events or traumatic experiences) that can increment the probability to develop a specific anxiety disorder. Until now, there has not been devoted too many attention to the mechanisms of interaction diathesis-stress involved in the origin of these disorders. As a consequence, the research on aversive classical conditioning realized with animal and human models, can be of big importance to understand how act the factors of diathesis and the environmental elements in the genesis of the these disorders. To advance in the knowledge of the etiology of the anxiety disorders, the models of anxiety based on the fear potentiated startle as a psychophysiologic marker are especially rellevants to advance in the knowledge of fear and human anxiety. The main aim of this work was to contribute to the study of the role of aversive classical conditioning, as well as the role of the consciousness of contingency and the anxiety trait in the etiology of the anxiety disorders. To carry out the research, we used an experimental paradigm that allowed to study the conditioning to a cue as well as to the context, using the fear potentiated startle as an index of fear. This procedure was applied to a sample of 63 voluntiers, women, selected by their extreme scores in the anxiety trait, considering that a high anxiety trait could be related to a greater vulnerability to the anxious pathology. The aims of the study were as follows: 1) Adapt a paradigm of laboratory for the study of the aversive classical conditioning to a cue and to the context. 2) Study the relation between the anxiety trait and the aversive classical conditioning. 3) Investigate the role of the contingency awareness between the conditioned stimulus and the aversive inconditioned stimulus as a modulator factor in aversive classical conditioning. 4) Study the relation between the anxiety trait and the consciousness of contingency. The main results of this research were the following: 1) We obtained evidences of aversive classical conditioning to a cue, but not of conditioning to the context; 2) We detected a positive relation between the contingency awareness between the conditioned stimulus and the aversive incondicionated stimulus and aversive classical conditioning to a cue in the predictable group; 3) We observed a trend to a greater conditioning to a cue in the group of participants with a high anxiety trait; 4) We could not observed differences between the anxiety trait and context conditioning, as the procedure did not produce such conditioning and; 5) There was not detected any relation between the anxiety trait and contingency awareness between the conditioned stimulus and the aversive inconditioned stimulus.