Different indices to express biodegradability in organic solid wastes. Application to full scale waste treatment plants
- Autores: Sergio Ponsá Salas
- Directores de la Tesis: Antoni Sánchez Ferrer (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miguel Angel Sanchez Monedero (presid.), Maria Teresa Vicent Huguet (secret.), August Bonmatí Blasi (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Els residus biodegradables reben una atenció especial en el marc legislatiu europeu actual (Revised Framework Directive 2008/98/CE) i en la seva transposició a Espanya a traves del Plan Nacional Integrado de Residuos 20082015 (PNIR), degut al significatiu impacte ambiental derivat quan aquestos residus no són tractats correctament i al seu potencial ús com recursos renovables mitjançant l’obtenció de compost i biogàs. Pel correcte tractament d’aquestos residus és imprescindible el desenvolupament d’instal·lacions i plantes de tractament eficaces i eficients. La correcta avaluació de l’efectivitat i eficiència d’aquestes instal·lacions requereix una mesura fidedigna del contingut de matèria orgànica biodegradable dels residus i per tant de la seva estabilitat. Aquesta mesura permetria: i) establir una classificació dels residus i productes en base a la seva biodegradabilitat i estabilitat; ii) la correcta avaluació de les plantes de tractament en funcionament; iii)el disseny de noves i optimitzades instal·lacions, i iv) la determinació del potencial impacte ambiental dels productes finals. La informació obtinguda mitjançant l’anàlisi de paràmetres purament físics o químics dels residus no es capaç de reflectir la naturalesa biològica dels residus. És molt extensa la bibliografia que descriu, proposa i avalua l’ús d’índexs biològics, aerobis i anaerobis, per caracteritzar els residus orgànics. De la mateixa manera, aquestos índexs, han estat proposats en diferents normatives de paises europeus com paràmetres d’estabilitat. En aquesta Tesis s’han desenvolupat noves metodologies per a la determinació d’índexs biològics aerobis i anaerobis, optimitzant les metodologies ja referenciades, eliminant les seves limitacions i ampliant la seva utilitat: índexs respiromètrics aerobis, expressats com velocitat de consum d’oxigen i consum acumulat durant un temps determinat i índexs anaerobis, expressats com producció acumulada de biogàs i metà durant un temps determinat o total. Aquestes metodologies s’han avaluat i verificat mitjançant les segu?ents aplicacions: 1) Optimització del procés de compostatge de fangs procedents d’EDARs urbanes, determinant la relació d’estructurant?fang mínima necessària per obtenir un producte final higienitzat i estabilitzat a escala industrial. 2) Completa avaluació d’una planta de tractament mecànic?biològic (MBT) amb capacitat per tractar 240.000 tones/any de residus municipals, monitoratge del procés i determinació de les eficàcies d’eliminació de matèria orgànica en cada etapa. 3) Estudi específic del pretractament mecànic d’una MBT i la seva influencia en l’eliminació de matèria orgànica biodegradable. 4) Determinació de potencials totals de producció de biogàs mitjançant l’anàlisi d’índexs biològics anaerobis de curta durada. 5) Determinació de les correlacions entre indexs aerobis i anaerobis. Determinació de les correlacions entre els diferents indexs aerobis i discusió sobre la diferent informació que poden proporcionar. 6) Caracterització completa de residus basant?se en la diferent informació proporcionada pels indexs respiromètrics aerobis. 7) Redacció d’un protocol estandarditzat per a la determinació de la biodegradabilitat de residus orgànics de diferent origen i tipologia per l’Agencia de Residus de Catalunya, basant?se en la determinació d’índexs biològics aerobis. Els resultats obtinguts en tots aquestos treballs i estudis confirmen la idoneïtat de l’ús dels índexs biològics com mesura real del contingut de matèria orgànica biodegradable dels residus i per tant de la seva estabilitat. A més es poden considerar com un paràmetre clau pel disseny i control de plantes de tractament de residus.
