Asymmetric Synthesis of Decahydroquinolines via Organocatalysis: Total Synthesis of (+)-Lycoposerramine Z and (-)-Cermizine B

• Autores: Carlos Luque Corredera
• Directores de la Tesis: Benjamin Hohn Bradshaw (dir. tes.), Josep Bonjoch Sesé (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ángel Rodríguez de Lera (presid.), Daniel Solé Arjó (secret.), José Luis Vicario Hernando (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Química orgánica
      • Compuestos heterocíclicos
      • Estereoquímica y análisis conformacional
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • 1) En primer lloc s’ha desenvolupat una metodologia general per a la síntesi diastereoselectiva de 5-oxodecahidroquinolines mitjançant una reacció one-pot d’anel·lació de Robinson / reacció aza-Michael intramolecular, que permet obtenir el nucli de decahidroquinolina en un sol pas des d’un beta-cetoèster aquiral i acíclic. Aquesta metodologia, no només permet la formació de cis-decahidroquinolines (tipus A i B), sinó que també dóna accés als corresponents isòmers trans-decahidroquinolínics (tipus C i D) . 2) S’ha dissenyat una versió asimètrica de la metodologia desenvolupada per així tenir accés als diferents nuclis decahidroquinolínics enantiopurs per mitjà de organocatàlisis. El mètode ha estat optimitzat després de realitzar estudis de dissolvents, temperatures i catalitzadors. Aquest building block ha estat aplicat a la síntesis total de l’alcaloide licoposerramina Z, el qual s’ha sintetitzat de forma ràpida i eficient (10 etapes, 20% rendiment global). 3) L’aplicació de l’estratègia coneguda com “pot economy” a una síntesis formada per una sèrie de reaccions tàndem pot ser una solució en quant eficiència dels processos i economització de recursos i temps. S’ha realitzat la primera síntesi de l’alcaloide cermizina B de manera eficient i obtenint un gram de producte natural emprant un total de 8 hores treballades en el transcurs de 10 dies naturals. 4) La metodologia descrita no només és aplicable als nuclis decahidroquinolínics conduents a la síntesi d’alcaloides flegmarina, sinó que també pot conduir als altres alcaloides de la familia Lycopodium, completant així una síntesi biomimètica de tots aquests compostos de forma anàloga de com ho fa la natura. A més, la metodologia es pot extrapol·lar a altres tipus de nuclis (morfans o octahidroindols) emprant petites variacions en els materials de partida (així com variacions de número de carbonis en els materials de partida, o l’ instal·lació del nitrògen en el donador o acceptor de Michael)