Paper de la UGT1A6 en la resistència al metotrexat: estudi dels harpins de polipurines per disminuir l'expressió gènica

• Autores: Ma. Cristina De Almagro García
• Directores de la Tesis: Carlos Julián Ciudad i Gómez (dir. tes.), V. Noé (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Salvador Francisco Aliño Pellicer (presid.), Ramón Eritja Casadellà (secret.), Angels Sierra Jiménez (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
      • Biología molecular
    • Química inorgánica
      • Química de los pigmentos
  • Ciencias de la vida
    • Genética
      • Ingeniería genética
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • El treball presentat en aquesta memòria es centra en l'estudi dels mecanismes pels quals el quimioteràpic metotrexat (MTX) desenvolupa resistència en cèl·lules canceroses. Dins d'aquest objectiu es creen dues línies d'estudi que són, trobar nous mecanismes d'inhibició de la dihidrofolat reductasa (DHFR), principal causant de la resistència al MTX, i la troballa de nous gens que puguin estar implicats en aquest procés de resistència.En el present estudi, hem analitzat la resistència al MTX en cèl·lules de càncer de mama. S'han realitzat microarrays d'expressió amb dues línies cel·lulars sensibles i resistents al MTX, els quals han originat com a únic gen en comú entre les cèl·lules resistents d'ambdues línies la família de les UDP-glucuronosil transferases (UGT1A). Hem estudiat aquesta família de gens, i s'ha identificat la UGT1A6 com la principal responsable de la sobrexpressió de les UGTs a les cèl·lules resistents. En aquest treball s'ha analitzat la implicació de la UGT1A6 en la resistència al MTX. També hem analitzat la inducció transcripcional del MTX sobre la UGT1A6, així com els factors transcripcionals involucrats en aquest procés. A més, s'han estudiat les repercussions terapèutiques que pot tenir la sobrexpressió de la UGT1A6 quan es dóna MTX en combinació amb altres fàrmacs glucuronidables.Dins de la recerca de nous mètodes per inhibir la DHFR diferents als quimioteràpics clàssics com el MTX, trobem els basats en teràpia gènica. En treballs anteriors del nostre grup s'havien desenvolupat diversos tipus de molècules per disminuir l'expressió de la dhfr, tal com oligonucleòtids antisentit (aODNs), siRNAs i Triplex forming oligonucleotides (TFOs).En aquest treball hem desenvolupat Template-PPRHs i Coding-PPRHs, hairpins destinats a unir-se a la cadena motlle o codificant del DNA i mRNA, respectivament. Hem estudiat la capacitat citotòxica que tenen els PPRHs en cèl·lules de càncer de mama utilitzant com a model el gen dhfr humà, així com el mecanisme d'acció pel qual aquestes molècules inhibeixen la DHFR. També hem analitzat la capacitat in vitro dels hairpins d'unir-se a la seva seqüència diana i la influència que té la presència d'interrupcions de purines en la cadena de polipirimidines i la forma de minimitzar els seus efectes. Així mateix, hem estudiat l'estabilitat d'aquestes molècules, la seva especificitat i l'activació de la resposta immune. S'ha analitzat l'aplicació terapèutica a partir de l'utilització de PPRHs contra la dhfr en cèl·lules de càncer de mama resistents al MTX, així com el disseny de diferents PPRHs dirigits contra gens amb importància terapèutica en càncer.