Resumen de La Capacitación Como Instrumento de Marketing Para la Generación de Valor en las Empresas Industriales en el Perú
Jorge Baltazar Merzthal Toranzo
Aquesta recerca recull proves empíriques del mercat peruà que indiquen que la capacitació pot esdevenir un instrumento estratègic per a les relacions entre empreses. Tanmateix, quan se’n va estudiar la literatura rellevant, es va trobar que, si bé la capacitació és present a les estratègies empresarials, no ha estat estudiada com una eina de diferenciació en el màrqueting industrial. A més, diferents investigadores, com Hakansson (1982), Jackson (1985) i Vavra (1992), consideren que l’establiment de relacions a llarg termini en els mercats industrials permetrà fer més sostenibles els negocis. Així mateix, s’observa la necessitat empresarial i del país de millorar els seus nivells precaris de competitivitat, que es reflecteixen en el lloc on se situa dins l’àmbit mundial. Així, segons els estudis del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), el Perú ocupa actualment el 73è lloc a l’informe corresponent al període 2010-2011, mentre que al període 2009-2010 ocupava el 76è. Aquest document mostra la competitivitat del Perú enfront de 120 països (WEF, 2011).1 A més, les seves limitacions en matèria del desenvolupament humà s’evidencien en la posició que ocupa en l’àrea educativa, tecnologia i de capacitació a escala mundial, que és el 73è lloc, amb una puntuació de 4 sobre un màxim de 7. A més, si bé els estudis del Banc Mundial indiquen que el Perú ha millorat notablement en cobertura, també assenyalen que no obté els mateixos resultats pel que fa als indicadors de qualitat (BM, 2007).2 Aquesta recerca recull aquesta situació conjuntural i pretén reflectir-la en un model nomenat valor a través de la capacitació industrial (VACE), amb el qual es postula que la capacitació genera valor a l’individu i aquest, al seu torn, a l’organització mitjançant la millora de les competències. Aquesta última és considerada per l’empresa un valor afegit a l’intercanvi purament transaccional que els productes generen i permet establir un vincle entre les empreses. Com a hipòtesi, plantegem que la capacitació genera un valor agregat en els participants, tant des del punt de vista dels coneixements rebuts com des de la percepció de millora i satisfacció per part del participant. La labor de recerca comprèn, en la primera etapa, un estudi quantitatiu, amb una mostra representativa de 1.000 individus, que constitueix aproximadament el 10 % de la població en el sector industrial de la soldadura. Aquest estudi es complementa amb un altre de qualitatiu, que s’ha realitzat al centre de treball dels participants, amb una mostra de 30 supervisors, els quals tenen a càrrec seu la supervisió directa dels entrevistats i avaluen el progrés i l’impacte que la capacitació ha tingut en el seu acompliment laboral. Les evidències empíriques recollides i modelades són analitzades i permeten concloure que, en el context peruà, la necessitat de capacitació industrial es veu reflectida en els alts nivells d’acceptació d’un model que comparteix el coneixement. Simultàniament, les empreses industrials poden trobar, en aquest model, una oportunitat per evitar la “comoditització” dels seus productes i aconseguir establir relacions a llarg termini que els permetin generar un valor afegit al que els productes per se generen durant el procés d’adquisició i aplicació. Les implicacions empresarials són moltes, ja que, a partir d’estratègies relacionals i de generació de valor, les empreses poden crear nous enfocaments estratègics que no tan sols beneficiïn uns sectors productius específics, sinó el país sencer, en millorar els nivells de desenvolupament del capital humà. Des del punt de vista acadèmic, aquest treball de tesi presenta un nou enfocament en què es combinen conceptes de desenvolupament del capital humà i de mercat. Tanmateix, la seva limitació principal és que el treball, en estar concentrat únicament en un sector industrial específic, no permet generalitzar moltes de les seves conclusions, si bé alhora deixa oberta una nova línea de recerca per a treballs futurs. 1Informe del Fòrum Econòmic Mundial 2010-2011. 2Banc Mundial (2007).
