Resumen de Organizational Learning From Information System-Related Incidents
Mohammad Hosein Rezazade Mehrizi
Aquesta tesi analitza com les organitzacions intenten palanquejar l’experiència dels ISRI (information system-related incidents) per tal d’evitar la recurrència de fallades i reduir-ne els impactes. En conseqüència, per estudiar-ho s’adopta una perspectiva d’aprenentatge situat i una visió pràctica per tal de respondre la pregunta: “Com aprenen les organitzacions de SI dels seus principals incidents interns, relacionats amb els sistemes d’informació?” Mitjançant el disseny d’un cas múltiple i inductiu, aquest estudi arriba a la conclusió que les organitzacions adopten una gran varietat de pràctiques durant i després del procés de gestió d’un incident. Això ha portat a l’articulació de cinc formes d’aprenentatge: 1) l’aprenentatge mitjançant la gestió de l’incident, 2) la reflexió posterior a l’incident, 3) l’aprenentatge transversal, 4) l’aprenentatge externalitzat i 5) l’aprenentatge a través de la substitució material. Si bé les dues primeres formes d’aprenentatge estan documentades en altres camps, aquest estudi mostra que les característiques dels ISRI afecten les pràctiques relacionades amb aquestes dues formes d’aprenentatge. A més, l’anàlisi se centra també en les altres tres formes, que semblen típiques d’aquest sector. L’aprenentatge transversal fa referència al fet que mentre algunes pràctiques d’aprenentatge se centren en incidents individuals, hi ha unes pràctiques específiques d’aprenentatge que tenen en compte molts esdeveniments adversos. L’aprenentatge externalitzat indica que l’experiència que s’obté d’un incident sovint es capitalitza confiant en proveïdors especialitzats a gestionar incidents. Finalment, la naturalesa particular dels processos de treball de la SI i la seva base material permeten aprendre a través de la substitució material. Aquesta tesi enriqueix la nostra comprensió dels processos pels quals les organitzacions aprenen dels ISRI i, per tant, contribueix als desenvolupaments teòrics de la literatura sobre el coneixement i l’aprenentatge. Més concretament, els resultats d’aquesta recerca qüestionen la visió temporal establerta sobre quan es produeix un procés d’aprenentatge. Si bé la literatura existent en matèria d’aprenentatge organitzacional assenyala que l’aprenentatge té lloc durant l’incident (a través de pràctiques de gestió de l’incident) o (immediatament) després (a través de la reflexió i l’aprenentatge posteriors a l’incident), aquest estudi suggereix que el model temporal del procés d’aprenentatge no s’exhaureix necessàriament en aquesta dicotomia. El concepte d’aprenentatge transversal indica la importància d’observar les pràctiques d’aprenentatge que tenen lloc paral•lelament i a una distància temporal considerable dels incidents que es produeixen en un moment adequat d’aprenentatge. La tesi se suma a la literatura sobre el coneixement destacant la importància dels règims de materialitat subjacents en el procés d’aprenentatge. La idea de l’aprenentatge a través de la substitució material mostra que el règim modular i adaptable de la materialitat que domina en els ISRI pot portar les organitzacions a beneficiar-se de la seva experiència en incidents, sense conèixer-ne necessàriament les causes i les seves possibles solucions. Finalment, la tesi ens ajuda a comprendre millor el rol de la política i la governança de l’aprenentatge a partir dels incidents en el sector de la SI. I ho fa en subratllar els rols de neutralització (enfront de normalització) i de dramatització (enfront de racionalització) en el procés d’aprenentatge. Aquest estudi ha descobert que la ignorància dels actors influents en els aspectes tècnics del problema pot aprofitar-se per part dels agents d’aprenentatge per tal de sumar-se a la pressió política necessària per impulsar les iniciatives d’aprenentatge. L’estudi també destaca la importància crítica de la governança organitzacional per al procés d’aprenentatge. El concepte d’aprenentatge externalitzat subratlla la importància del sistema de governança de l’aprenentatge, que complementa les dues governances d’aprenentatge dominants en la literatura –és a dir, l’aprenentatge intraorganitzatiu i l’interorganitzatiu. Això demostra que, per treure profit de les experiències d’incidents passats, les organitzacions poden evitar fer pràctiques d’aprenentatge, especialment quan tracten amb una gran varietat de tecnologies canviants (abstinència d’aprenentatge), perquè el coneixement que se n’obtingui probablement serà obsolet o perdrà valor amb el temps.
