Resumen de Ensenyar i aprendre Infermeria amb un currículum integrat per mitjà de l'aprenentatge basat en problemes. El cas de l'EUI Vall d'Hebron
Introducció: Aquesta recerca es la continuïtat natural de la innovació docent duta a terme a l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d'Hebron de Barcelona. Es va iniciar l’any 2002 i va consistir en integrar tot el currículum a partir de las competències infermeres mitjançant l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) en grups petits. Aquest canvi ha comportar el fet de que no s’imparteixin classes expositives de les diferents assignatures, alhora que, el professorat, avesat en aquesta pràctica, hagi hagut de fer-se hàbil en el rol de tutor i de guia d’un aprenentatge auto dirigit. Objectius: - Identificar i descriure els canvis i les transformacions que s’han produït en les creences i en les pràctiques de les professores que han passat d’impartir classes expositives a ser tutores de l’ABP. - Identificar i descriure les fortaleses i les debilitats competencials que perceben les professionals de la primera promoció de l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron, que es van formar amb el mètode integrat per competències mitjançant l’ABP. Metodologia: Aquesta tesi és un estudi de cas intrínsec en la que els subjectes participants s’han seleccionat de manera intencional. Per complir amb el primer objectiu es considerava una mostra de les docents que havien participat en la innovació des d’un principi: 15 professores. Pel segon objectiu, es considerava la primera promoció d’infermeres que es van formar amb la innovació docent (2002-2005) quan ja portaven tres anys d’exercici professional: 88 exalumnes. Les dades s’han obtingut mitjançant: grups de discussió, entrevistes en profunditat i un qüestionari com a eina que va servir per localitzar-les. Per l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el mètode de les comparacions constants per tal de buscar una interacció dialèctica entre la investigadora i el significat de les dades categoritzan-les. Resultats De les 15 docents, hi han participat una mostra de 7 (46,6%) i totes elles afirmen que: la innovació ha suposat canviar de paradigma docent i un gir en la cultura de la institució, alhora que tenen una nova imatge de les potencialitats dels estudiants i del treball cooperatiu. De les 88 professionals infermeres que van configurar la primera promoció d’exalumnes formades en el canvi, s’han localitzat 72 (81,8%). D’elles han participat en aquest estudi 29 (37,5%). Les dades obtingudes evidencien que: a) valoren molt satisfactoriament el seu nivell de competència asolit després de tres anys d’exercici professional -el “d’eficiencia" o quanrt nivell segons els descrits per Patricia Benner-; b) destaquen el treball en equip i les habilitats per comunicar-se i relacionar-se de manera adient amb les persones ateses i les seves families; c) perceven haver tingut un dèficit de coneixements en les àrees bàsiques d’Anatomia, Fisiologia y Farmacologia; i d) destaquen la fortaleça de l‘ABP per el treball en equip, la gestió de la complexitat dels cuidatges infermeres i pel treball intercisdiplinari. Conclusions Les conclusions més relevants respecte la pràctica de les docents són que la força d’integració d’un currículum amb l’ABP ha canviat la concepción del treball docent i els valors pedagògics, es a decir, la cultura de la institució. També, que l’ABP es mostra una estratègia potent per a canviar el concepte passiu que es tenia dels estudiants i per apropar la docència d’infermeria a la realitat de la pràctica clínica. Respecte a la professionalitat de les infermeres, si bé la percepció de la seva comperència és molt satisfactori, hi ha la paradoxa d’encaixar-ho amb el dèficit de coneixements teorics que perceben. Aquesta contradicció fa difícil destriar on es troba el llindar entre: la fortalesa de la motivació de continuar estudiant derivat del procés en què s’han format, i la necessitat de proveir-se dels coneixements que diuen que els faltaven.
