Estrès del reticle endoplasmàtic, inflamació i resistència a la insulina en cèl•lules musculars esquelètiques

• Autores: Laia Salvadó Serra
• Directores de la Tesis: Manuel Vázquez Carrera (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Villarroya Gombau (presid.), Cristina Rodríguez Sinovas (secret.), Joan Carles Escolà i Gil (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
      • Ácidos grasos
      • Biología molecular
  • Ciencias de la vida
    • Biología celular
      • Cultivo celular
  • Ciencias médicas
    • Farmacología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • L’objectiu d’aquesta tesi doctoral ha estat elucidar nous mecanismes moleculars que expliquessin els efectes antiinflamatoris i antidiabètics de l’oleat. A més, també s’ha volgut aprofundir en l’estudi dels mecanismes moleculars mitjançant els quals l’activació del PPARß/d evita processos inflamatoris i de resistència a la insulina. Així doncs, el primer objectiu d’aquesta tesi doctoral ha estat estudiar si l’oleat és capaç d’exercir els seus efectes antiinflamatoris i antidiabètics mitjançant mecanismes que modulin l’estrès del RE en cèl•lules musculars esquelètiques. A més, tenint en compte que l’AMPK inhibeix l’estrès del RE, en aquest estudi es va voler elucidar si l’oleat, mitjançant l’activació de l’AMPK, evitava l’estrès del RE responsable de l’aparició de la inflamació i RI induïda pel palmitat. Els resultats obtinguts mostren que l’oleat evita l’estrès del RE induït pel palmitat en miotubs murins C2C12 i humans LHCN-M2. Els efectes de l’oleat sobre l’estrès del RE, així com els seus efectes antiinflamatoris i antidiabètics semblen involucrar la cinasa AMPK, atès que la inhibició farmacològica i molecular d’aquesta proteïna, va revertir els efectes de l’oleat sobre els nivells d’expressió gènica dels marcadors d’estrès del RE, d’inflamació i de RI. En resum, les dades d’aquest estudi indiquen que l’oleat evita l’estrès del RE, la inflamació i la RI produïda pel palmitat en cèl•lules musculars esquelètiques, mitjançant mecanismes que involucren l’activació de l’AMPK. El segon objectiu d’aquesta tesi doctoral ha estat determinar si l’activació de PPARß/d és capaç d’evitar la inflamació i la RI en múscul esquelètic mitjançant mecanismes que involucren l’estrès del RE, així com elucidar si la cinasa AMPK està involucrada en aquest procés. Els resultats obtinguts evidencien que l’activació farmacològica de PPARß/d redueix l’estrès del RE induït per lípids en cèl•lules musculars esquelètiques. Tanmateix, l’activació farmacològica de PPARß/d també va evitar l’estrès del RE, la inflamació i la RI induïda per coneguts activadors d’estrès del RE en cèl•lules musculars esquelètiques mitjançant mecanismes que involucraven l’AMPK. Com a resum, podem concloure que l’activació de PPARß/d evita la inflamació i la RI induïdes per l’estrès del RE en cèl•lules musculars esquelètiques mitjançant mecanismes que involucren l’activació de l’AMPK. Per tant, els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral destaquen el paper de l’AMPK com a proteïna clau a l’hora d’inhibir la inflamació i la RI secundària a l’estrès del RE. Així, podem proposar que el seguiment d’una dieta mediterrània, la qual conté l’oli d’oliva com a greix essencial, juntament amb la pràctica d’exercici físic, podria ser una bona estratègia per a la prevenció de la DM2. De la mateixa manera que l’oleat, l’activació farmacològica de PPARß/d inhibeix l’estrès del RE responsable de la inflamació i la RI en múscul esquelètic mitjançant l’activació de l’AMPK. Així doncs, els resultats d’aquesta tesi doctoral aporten nous mecanismes antidiabètics de l’oleat i dels activadors de PPARß/d que podrien ser bones estratègies futures per a la prevenció de la RI i de la DM2.