L'acció antròpica sobre les matèries dures animals durant el Plistocè del Nord-Est de Catalunya

• Autores: Josep Manuel Rueda i Torres
• Directores de la Tesis: Narcís Soler i Masferrer (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 1993
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Maria Fullola Pericot (presid.), Josep M. Nolla Brufau (secret.), Henri de Lumley (voc.), Miquel Molist i Montañà (voc.), Danielle Stordeur (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Prehistoria
    • Ciencias auxiliares de la historia
      • Arqueología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen

  • Estudi de diferents aprofitament antròpics de la fauna del Plistocè del Nord-Est de Catalunya des d’una perspectiva tafonòmica, de determinació faunística, de processos de formació dels dipòsits òssis (ja sigui per acció d’un carnívor, processos de desarticulació natural o per acció de l’home). L’acumulació antròpica s’estudia des de l’òptica de l’anàlisi de les modificacions òssies i es determinen els següents processos: esquarterament, desarticulació, descarnació, obtenció de medul•la i grasses i fabricació d’eines (indústria òssia). La metodologia de treball s’ha elaborat a partir de l’experimentació, la comparació bibliogràfica, tant de jaciments arqueològics com etnològics. La fitxa resultant de la metodologia aplicada és analítica i estructural. L’estudi es limita als jaciments de L’Arbreda, Mollet i Cova 120 que donen una completa visió evolutiva de les tècniques de carnisseria i fabricació d’eines òssies que van des del Paleolític mitjà a finals del superior. Com a contrapunt s’han estudiat també les modificacions òssies del jaciment vil•lafranquià. D’un antiguitat de 900.000 anys d’Incarcal V. D’aquesta manera es poden contrastar els resultats dels jaciments arqueològics. Evidentment aquest jaciment paleontològic no conserva cap vestigi d’acció humana. Tot això ha portat a poder determinar els diferents processos que han contribuït a la formació dels dipòsits òssis esmentats, els diferents mètodes de carnisseria aplicats i els processos de fabricació d’eines òssies. A partir d’aquesta informació s’han pogut establir diferents tècniques i de mètode que han pogut comparar-se amb diferents períodes culturals, establint-se una clar correlació entre canvi tècnic i canvi cultural.