Les asimetries funcionals manuals han estat àmpliament estudiades en els primats no humans i altres espècies animals durant les últimes dues dècades. Resulta especialment interessant observar si l'especialització hemisfèrica cerebral, tan característica de l'ésser humà, està o no present i en quin grau dins del regne animal. En ximpanzés, trobem pocs treballs en què s'hagin avaluat les preferències manuals en una única mostra des d'un punt de vista observacional i experimental conjuntament, i cap en ambients intermedis (naturalitzats). El nostre objectiu ha estat comparar els patrons de preferència manual en situacions espontànies i experimentals en una mateixa mostra de ximpanzés i veure quines situacions incideixen sobre la direcció, intensitat i grau d'asimetria individual versus poblacional en els individus. En la fase observacional es van estudiar 53 comportaments espontanis unimanuals i bimanuals que feien referència a contextos tròfics, manipulatius-exploratoris, autodirigits, posturals i socials, entre d'altres. En la fase experimental es van avaluar dues tasques: una unimanual (simple reaching: recollida d'ítems petits d'aliment amb prensions de precisió) i una altra bimanual (tube task: extracció bimanual d'aliment d'un tub). Durant la fase observacional es van dur a terme 2.226 sessions (2005 a 2008: 33 mesos). La fase experimental va tenir una durada total de 4 mesos (2007). La mostra estava formada per un grup de 14 ximpanzés (Pan troglodytes) allotjats al Centre de Recuperació de Primats de la Fundació Mona (Girona). En ambdues fases es va utilitzar un mostreig focal amb registre activat per transicions. Globalment, tant durant la fase observacional com experimental, la major part de la mostra va presentar preferències individuals laterals de manera significativa. Es van comparar els índexs de lateralitat per a les quatre condicions d'estudi: unimanual-espontani (UES), bimanual-espontani (BES), unimanual-experimental (UEX) i bimanual-experimental (BEX). No es van trobar diferències en la direcció de les preferències entre les quatre condicions tot i que sí en la intensitat de la lateralització. D'aquesta manera, la intensitat de la preferència manual era major en les accions bimanuals que en les unimanuals, i també en les tasques experimentals que en les espontànies. L'ús d'instruments i el tipus de prensió també van augmentar la intensitat de les preferències encara que no van tenir cap efecte sobre la direcció d'aquestes. Es va detectar una asimetria dretana poblacional en les accions bimanuals espontànies però no en les experimentals. També es va detectar una asimetria dreta a nivell poblacional en tenir en compte totes les tasques conjuntament. D'aquesta manera, ha estat la primera ocasió que s'evidencia que els ximpanzés allotjats en ambients intermedis són dretans a nivell poblacional. En conclusió, els ximpanzés presentarien un patró de lateralització homòleg al dels éssers humans, sobretot en aquelles accions que impliquen una complexitat en la seva execució (bimanualitat, instrumentalitat i precisió) i que són les més rellevants per entendre el procés d'hominització conductual d'aquest tret a Homo sapiens.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados