Resumen de Application of tetraether membrane lipids as proxies for continental climate reconstruction in Iberian and Siberian lakes
Des del 2002, s'han desenvolupat una sèrie de proxies climàtiques basades en biomarcadors derivats d'arquees i bacteris. Aquests biomarcadors són els glicerol dialquil glicerol tetraèters o GDGTs. D'entre aquestes proxies, l'índex TEX86 s'aplica en sediments per tal de reconstruir les temperatures superficials del mar i dels llacs; els índexs MBT i CBT són utilitzats conjuntament per a reconstruir la temperatura superficial de l'aire i l'índex BIT permet avaluar la contribució relativa de material provinent del sòl i material pelàgic en els sediments. A causa del recent desenvolupament d'aquestes proxies, hi ha encara un gran nombre d'aspectes metodològics i d'aplicació que han estat poc estudiats. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi ha estat la comparació i optimització de diversos procediments analítics implicats en la determinació dels GDGTs, així com l'estudi d'aquests biomarcadors en nous ambients, amb especial atenció en els llacs.En la part analítica d'aquesta tesi, s'ha comparat el mètode estàndard de clean-up de les mostres basat en el fraccionament de lípids en alúmina amb la hidròlisi alcalina; a més, s'han comparat diversos adsorbents i graus d'activació per al fraccionament dels lípids. Els resultats demostren que el TEX86 és robust respecte a aquestes tècniques, mentres que l'índex BIT depèn del grau d'activació de l'adsorbent. En la cromatografia, s'han dut a terme una reducció del flux i un augment de la velocitat dels anàlisis sense pèrdua de resolució cromatogràfica. Finalment, s'han utilitzat dos espectròmetres de masses de disseny diferent per a mesurar els índexs TEX86 i BIT i se n'ha confirmat la comparabilitat. Per altra banda, s'ha observat una sensibilitat extrema del BIT respecte a les condicions d'optimització dels espectròmetres.S'ha estudiat les concentracions dels GDGTs en els sediments superficials d'un conjunt de 38 llacs de la Península Ibèrica per tal d'identificar els factors que en determinen la distribució relativa. L'anàlisi de components principals indica que la major part de la variança pot explicar-se amb l'origen dels GDGTs (del sòl o lacustre), el grau de ciclització interna i el grau de metilació dels GDGTs. Els resultats demostren que les proxies MBT/CBT i el TEX86 tenen una utilitat limitada en la predicció de les temperatures d'aquests llacs, possiblement perquè la distribució de GDGTs és determinada per una mescla complexa de factors. Utilitzant l'anàlisi de clusters s'ha identificat un subconjunt de llacs on els índexs TEX86 i MBT/CBT mantenen una relació linial forta amb les temperatures instrumentals de l'aire.L'estudi dut a terme al llac Baikal (Sibèria) combina els resultats de trampes de sediment, sediments superficials i dos testimonis sedimentaris que corresponen a l'últim cicle glacial-interglacial. Els valors per a l'índex BIT al sediment suggereixen una contribució minsa de material provinent del sòl i les temperatures superficials del llac derivades de l'índex TEX86 es troben dins el rang anual de les mesures de temperatures superficials. En els testimonis sedimentaris, les variacions en profunditat del TEX86 i l'MBT/CBT revelen un senyal climàtic que es concreta en el registre de la transició de condicions glacials a interglacials i l'acord parcial amb les reconstruccions climàtiques existents per a la regió del llac Baikal derivades d'altres proxies.En darrer lloc, l'estudi exploratori dut a terme al cràter del Bosumtwi (Àfrica) revela la presència de GDGTs en les roques impactades i es discuteixen tres hipòtesis en referència a l'origen dels GDGTs trobats.El treball presentat amplia el rang de tècniques analítiques que poden utilitzar-se de forma fiable per a la mesura dels índexs basats en GDGTs i profunditza en l'aplicació i validació dels GDGTs com a proxies climàtiques en sediments lacustres, particularment de la Península Ibèrica i Sibèria.
