Resumen de La gestió quotidiana de la cura. Una qu?estió de gènere i classe
L’objectiu d’aquesta tesi doctoral se centra en l’estudi del treball domèstic i de cura a l’Estat espanyol des d’una perspectiva concreta: l’anàlisi de classe i de gènere. La tesi analitza com es configura la cura entre classes i entre gèneres, és a dir, com es distribueix i es gestiona la cura en funció de la posició particular dels individus en ambdós eixos de coordenades. Per tant, aquesta tesi parteix d’una mirada sociològica que posa l’accent en el conflicte, les divisions socials i les relacions de poder i que, com a conseqüència, s’allunya de les teories més funcionalistes o harmòniques de la realitat social. Aquesta tesi tampoc no casa amb un enfocament individualista o culturalista de l’objecte d’estudi, sinó que, contràriament, reivindica la classe social com a eix d’escissió social i com a font distributiva dels recursos materials, culturals i simbòlics en una societat determinada. La tesi neix d’una preocupació triple que es concreta en tres nivells d’anàlisi: a) nivell macro: el context global de la cura; b) nivell meso: el context de la cura dels països mediterranis i c) nivell micro: les decisions i les pràctiques entorn de la cura a les llars–famílies, i més particularment, de les dones. Per tant, aquestes pràctiques són analitzades des dels seus condicionants macroestructurals, tot entenent que no són configuracions aleatòries, fruit de "preferències individuals" o principis motivacionals, sinó que són desenllaços resultants de la intersecció dels eixos de poder subjacents al model d'organització de la cura de la societat espanyola: la classe i el gènere, així com altres factors ineludibles com l'etnicitat o la generació. Es parteix de la idea, doncs, que la cura és un fenomen dividit socialment, és a dir, un fenomen que no només és viscut, interioritzat i experimentat per les dones diferencialment, sinó que és un fenomen producte i productor d’unes desigualtats socials intergèneres ?entre gèneres? i intragèneres ?entre dones. Així, l’objectiu final de la tesi doctoral és construir una “tipologia de dones” en funció de la seva manera diària de gestió del treball domèstic i de cura. Però, més enllà de veure com les dones organitzen i gestionen aquest treball en la seva vida quotidiana, la tesi indaga en el per què d’aquesta gestió concreta i en les possibilitats que aquest model de gestió canviï. Aquesta aproximació hermenèutica a les practiques de cura només és assolible mitjançant la metodologia qualitativa. De fet, l’observació empírica se centra en l’anàlisi qualitativa d’una mostra (teòrica) de vint-i-cinc dones procedents de diferents classes socioeconòmiques, que es sintetitzen en quatre “tipus”: classe treballadora, classe mitjana nova, classe mitjana vella i classe propietària. La posició socioeconòmica de les dones entrevistades s’ha construït a partir de la seva classe ocupacional i s’ha complementat amb altres factors d’estratificació social com la generació ?cicle de vida. Tot i la pertinença de l’aproximació qualitativa, l’anàlisi quantitativa és altament profitosa per aquesta tesi, atès que l’explotació de dades primàries i secundàries és una tasca bàsica en el procés de selecció dels informants clau. En aquest sentit, les dades quantitatives han permès delimitar els eixos de distribució mostral i centrar el camp d’anàlisi: la regió metropolitana de Barcelona.
