Neuropsychological and structural brain correlates of lacunar infarcts

• Autores: Marta Grau Olivares
• Directores de la Tesis: Adrià Arboix Damunt (dir. tes.), David Bartrés Faz (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2008
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Lluís Martí Vilalta (presid.), María Ángeles Jurado Luque (secret.), Ángel Chamorro Sánchez (voc.), Mark Anthony Slevin (voc.), Maija Pihlajamaki (voc.)
• Materias:
  • Psicología
    • Psicología experimental
      • Psicología fisiológica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • L’infart cerebral és la segona causa de mort, així com d’incapacitació a nivell mundial (Di Carlo et al.,2000), essent responsable de múltiples seqüeles físiques i cognitives, incloent la demència. L’infart cerebral es caracteritza per una simptomatologia neurològica focal i sobtada en consonància amb la localització topogràfica de la lesió cerebral, un cop s’han exclòs altres possibles causes. La demència vascular (DV) històricament s’ha basat en el model de demència multi-infart (Erkinjuntti et al.,2002), tot i que cada vegada hi ha una major evidència de que diferents patologies vasculars (malaltia vascular subcortical de petit vas o infarts llacunars), així com infarts corticals, poden contribuir a desenvolupar-la (Hachinski et al.,1974; Esiri et al.,1997; Rockwood et al.,1999; Erkinjuntti et al.,1999; Pohjasvaara et al.,2000; Ballard et al.,2000). L’objectiu d’aquesta recerca és l’estudi del perfil neuropsicològic i dels dèficits cognitius associats a la malaltia vascular cerebral de petit vas (infarts llacunars i lesions de la substància blanca), així com l’evolució d’aquests pacients després de 2 anys d’haver patit l’event vascular. Aquest tema mereix especial interès perque la malaltia vascular subcortical de petit vas és una de les causes més comunes de demència vascular (DV), i el fet de poder conèixer el seu estat prodròmic i poder previndre els principals factors de risc, ens podrien fer possible el desenvolupament d’estratègies preventives. Aquesta àrea d’estudi també mereix atenció perque s’han fet molts estudis sobre l’evolució i les seqüeles cognitives en els infarts isquèmics de gran vas, però no hi ha gaire evidència sobre l’efecte d’un primer ILL i l’evolució a llarg terme d’aquests pacients. Finalment, no hi ha estudis a la literatura sobre el perfil neuropsicològic de les diferents síndromes llacunars (segons Miller-Fisher) i la seva evolució a llarg terme.