Barreres i facilitadors de la comunicació i la col·laboració entre el metge d’atenció primària i el farmacèutic comunitari

• Autores: Ana María Jové Massó
• Directores de la Tesis: María Rubio Valera (dir. tes.), Carlos Martín Cantera (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Albert Selva O'Callaghan (presid.), Anna Berenguera (secret.), Marian March Pujol (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Resumen

  • Introducció: La coordinació entre els professionals de l’àmbit de l’atenció primària de salut és clau per a l’atenció de qualitat i eficient. Segons l‘OMS, en aquest nivell els farmacèutics han de col·laborar amb els metges. Els metges d’atenció primària i els farmacèutics de la comunitat són professionals que sovint comparteixen els mateixos pacients amb els mateixos objectius. Múltiples estudis demostren una millora en els resultats de salut quan col·laboren. I també revelen que la manca de comunicació afecta la seguretat del pacient, i causa problemes evitables de salut. Tanmateix encara no és una pràctica habitual en el nostre entorn. Alguns estudis qualitatius previs assenyalen diversos factors que l’afavoreixen o la dificulten, però no són extrapolables al nostre context per les diferències existents. Objectius: L’objectiu principal és identificar i analitzar, des de la perspectiva dels mateixos professionals, els factors que afecten la comunicació i la col·laboració entre els metges d’atenció primària i els farmacèutics comunitaris al territori de l‘Estat espanyol. Els objectius secundaris són explorar les diferències entre els col·lectius de professionals, entre Comunitats Autònomes i entre els professionals amb i sense experiència en col·laboració, així com avaluar la percepció d’utilitat de la col·laboració. Metodologia. S‘ha dut a terme un estudi qualitatiu multicèntric exploratori-descriptiu amb entrevistes semiestructurades individuals a una mostra de metges d’atenció primària i farmacèutics comunitaris amb i sense experiència de col·laboració entre ells de dues Comunitats Autònomes: Catalunya i les Illes Balears. Resultats: Es van fer un total de 37 entrevistes a 19 farmacèutics i 18 metges. Els factors que afecten la col·laboració depenen del moment en que aquesta es trobi. Els factors que afecten l'inici de la col·laboració quan encara no n‘hi ha s’han agrupat en quatre factors clau: la percepció d’utilitat, l’interès del director de l‘equip d’atenció primària, l’actitud dels professionals així com les condicions geogràfiques i legislatives. Quan la col·laboració ja s‘ha establert amb èxit, s‘han agrupat en dos factors clau que n‘afecten la continuïtat: l’assoliment dels objectius i els canvis en la direcció del centre d’atenció primària. Els factors relacionats amb les actituds han estat els més rellevants per tots els professionals. Els que han experimentat la col·laboració aporten més riquesa de dades sobre facilitadors. En canvi, els que no l’han experimentada o els que han intentat establir-la sense èxit, proporcionen més informació sobre les barreres que la dificulten. No s‘han observat diferències destacables entre els diferents segments estratificats. La diferència observada entre Comunitats Autònomes és deguda als diferents tipus de gestió dels equips d’atenció primària. Els metges d'atenció primària i els farmacèutics de la comunitat expressen opinions similars respecte la majoria dels components dels factors clau amb algunes diferències en cada col·lectiu, com en el conflicte d’interessos, que és específic per a cadascun. Tots els participants han opinat que col·laborar produeix efectes positius: per al Sistema Sanitari, els professionals i els pacients. D‘opinions negatives respecte la utilitat de col·laborar, només se n‘ha detectat en professionals sense experiència en col·laboració. Conclusions: Aquest estudi contribueix a conèixer i comprendre per què no hi ha col·laboració entre metges d’atenció primària i farmacèutics comunitaris en cas que sigui així. Quan col·laboren, permet identificar les àrees de millora i els factors que influeixen en que es perpetuï. També permet desenvolupar diverses estratègies i intervencions per promoure-la. En estudis futurs seria interessant avaluar les estratègies i intervencions proposades perquè la col·laboració es dugui a terme amb èxit, així com l’impacte de la col·laboració en relació amb la intensitat en què aquesta es produeix.