Eficiència i certificació energètica d'edificis residencials, avaluació del potencial d'estalvi energètic i d'emissions dels edificis residencials a Catalunya segons diferents escenaris normatius. Definició d'una metodologia de certificació energètica d'edificis residencials, CEPEC, i comparació d'aquesta amb la metdologia oficial CALENER VyP
- Autores: Núria Garrido Soriano
- Directores de la Tesis: Ramón Sans Fonfría (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2010
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: José Luís Molina Félix (presid.), Martí Rosas Casals (secret.), Jaume Salom Tormo (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
L’objectiu principal d’aquesta tesi és aprofundir en la recerca de la millora de l’eficiència energètica dels edificis, basant-se en l’aplicació d’accions constructives que disminueixen la demanda energètica de calefacció i refrigeració, així com en la proposta de certificació energètica d’edificis. En quant al potencial d’estalvi energètic del sector domèstic a Catalunya, segons diferents escenaris d’eficiència definits en base a les normatives estatal i catalana, es conclou que el millor escenari normatiu és l’escenari on es compleixen les limitacions imposades per la normativa estatal, CTE. Amb aquest escenari s’aconseguiria una reducció d’emissions del 6.4 % respecte les emissions que es produirien al 2015 sense portar a terme cap mesura de rehabilitació en els edificis existents. La inversió global en tot el parc d’edificis de Catalunya seria igual a 3.600 M€ (0.45 €/kg CO2 estalviat / any considerant un temps de vida útil residual de l’edifici igual a 40 anys). L’estalvi en emissions suposaria un 32,3% de les reduccions previstes en el Pla de l’Energia de Catalunya pel 2015 per al sector domèstic. El fet que, a Catalunya, coexisteixin dues normatives que han estat definides segons criteris i paràmetres diferents, genera confusió en els professionals que les han d’aplicar. Aquesta confusió pot provocar, en el millor dels casos, una inversió de temps major en la definició correcta de l’edifici. En el pitjor, pot provocar males pràctiques ja sigui, per desconeixement o per desconfiança en el sistema normatiu. Aquesta tesi pretén donar les eines necessàries perquè l’administració sigui capaç d’establir una única normativa d’àmbit català que permeti la construcció d’edificis més eficients, no només des d’un punt de vista energètic, sinó també econòmic. Així doncs, per tal de poder definir un nou escenari més eficient que els normatius existents actualment, s’han determinat quines de les mesures que proposa la normativa estatal i autonòmica, són les més eficients des d’un punt de vista d’estalvi energètic i cost. Per això, s’ha definit un indicador d’eficiència, EEC, per tal d’obtenir un ordre de prioritat de les mesures més eficients. Les mesures considerades més eficients són: millora de la U de les finestres i protecció solar estacional, aïllament de coberta, façanes i forjats interiors. Aplicant només aquestes mesures, l’estalvi aconseguit és similar al de l’escenari normatiu CTE però el cost associat és un 30% inferior. Així el temps de retorn de la inversió es redueixi fins un 25 % en les tipologies més antigues. En quant a la qualificació i certificació energètica d’edificis, es presenta una nova metodologia, CEPEC. És una metodologia senzilla, àgil i fiable. Malgrat això, es conclou que aquesta metodologia no compleix amb els requisits de validació que marca el Ministeri, per poder ser considerada alternativa a CALENER VyP. En qualsevol cas, es considera com una bona opció per a la metodologia de qualificació d’edificis existents o per a la metodologia simplificada per edificis nous. Per últim, s’avalua com varia la qualificació energètica de quatre tipologies d’edificis residencials en funció de paràmetres com, la zona climàtica o el tipus de font energètica. Entre d’altres, es constata la dificultat per a la millora de la qualificació obtinguda actuant sobre els tancaments o els equips, degut als salts entre els intervals de l’escala de qualificació. La qualificació energètica pot i ha de ser una bona eina per incentivar la construcció d’edificis eficients i la rehabilitació dels existents. CALENER ha suposat un salt qualitatiu molt important en el disseny d’un edifici i de les seves instal•lacions però, també és cert, que l’eina té algunes limitacions i que l’administració hauria de recollir les experiències dels usuaris de CALENER per tal de poder millorar-la i facilitar el desenvolupament de noves metodologies simplificades i fiables.
