Socio-economics of biosecurity: four essays on bioinvasions and genetically modified agriculture
- Autores: Rosa Binimelis
- Directores de la Tesis: Roger Strand (dir. tes.), Joan Martínez Alier (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2008
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Anne Ingeborg Myhr (presid.), Josep Espluga Trenc (secret.), Joachim Spangenberg (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: DDD
- Resumen
La tesis doctoral "Socio-economics of biosecurity: Four essays on bioinvasions and genetically modified agriculture" (Socio-economia de la bioseguretat: Quatre assaigs sobre bioinvasions i l'agricultura modificada genèticament) analitza dos processos altament controvertits -la introducció d'espècies invasores i d'organismes modificats genèticament (OMG)-, sota el concepte paraigua de la bioseguretat. Bioseguretat far referència a un enfocament estratègic i integrat que reuneix els marcs polítics i reguladors per analitzar i gestionar riscos en les àrees de la seguretat alimentària i la vida i sanitat animal i vegetal, incloent el risc ambiental associat. El concepte cobreix la introducció de plagues de plantes, plagues i malalties d'animals i zoonosis, la introducció i alliberament d'organismes modificats genèticament i els seus productes i la introducció i la gestió d'espècies i genotips exòtics invasors.A pesar de la voluntat de tenir un enfocament integrat, els aspectes socio-econòmics de la bioseguretat han estat molt menys estudiats que aquells aspectes tècnics. En part això és degut al model científic modern, que estableix una clara distinció entre l'avaluació del risc, que és purament científica i independent dels judicis de valors, i que té per finalitat proveir de bases objectives per a prendre les decisions basades en criteris "estrictament científics" (normalment només considerant impactes de salut i ambientals); i la gestió de risc, que complementa el procés anterior amb consideracions socials i polítiques. A més a més, aquelles preocupacions socials que no poden ser individualitzades i quantificades, o que qüestionen el model econòmic, són excloses. Aquesta aproximació, de fonaments liberals, està basada en la idea de que, essencialment, la legislació ha d'assegurar la llibertat i el dret dels individus (expressats a través de lliure mercat). Per fer-ho, les decisions són traspassades a l'esfera individual, establint-ho com l'única manera de garantir aquests drets. Les conseqüències d'aquesta visió són examinades a través de quatre articles publicats (o acceptats) que analitzen quatre casos d'estudi des d'un punt de vista empíric. El primer article estudia dos processos d'invasions biològiques: el del musclo zebrat (Dreissena polymorpha) al riu Ebre i el de l'Hydrilla verticillata al llac Izabal (Guatemala). El segon descriu el debat i les implicacions del conreu de blat de moro modificat genèticament a Catalunya i Aragó per la legislació europea sobre coexistència entre conreus MG i aquells que no ho són. Complementant-lo, un tercer article aprofundeix en el mateix conflicte usant el marc DPSIR per estructurar la informació i centrant-se en les narratives dels actors implicats. Finalment, el quart article convergeix els dos processos (espècies invasores i transgènics) en analitzar les causes, conseqüències i respostes a l'aparició d'una "mala herba" resistent al glifosat després de la difusió massiva del conreu de soja resistent al glifosat a Argentina. Els quatre casos són estudiats des d'una perspectiva qualitativa, basada en treball de camp i mètodes participatius. La perspectiva d'anàlisis del poder és també comú als quatre casos, que són investigats des del marc de l'estudi de conflictes que caracteritza l'ecologia política. Paraules clauArgentina, bioseguretat, blat de moro modificat genèticament, coexistència amb organismes modificats genèticament (OMG), Dreissena polymorpha, Estat espanyol, Guatemala, Hydrilla verticillata, socio-economia de les bioinvasions, Sorghum halepense.
