La metamorfosi del centre a les capitals comarcals: entre tradició i postmodernitat

• Autores: Lluís Frago i Clols
• Directores de la Tesis: Carles Carreras Verdaguer (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Font i Garolera (presid.), Sergi Martínez Rigol (secret.), Gregorio Canales Martínez (voc.)
• Materias:
  • Geografía
    • Geografía económica
    • Geografía humana
      • Geografía cultural
      • Geografía social
    • Geografía regional
      • Geografía urbana
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • El fet que cada cop siguin més les persones que viuen en ciutats comporta que l’antiga pregunta sobre el què és una ciutat mantingui total rellevància. Relativament fàcil és definir el concepte de gran ciutat però és molt més difícil definir el què és una ciutat mitjana. La recerca demostra una gran orfandat teòrica i metodològica de la ciutat mitjana un fet que n’explica la seva extensa utilització tan en la política i la planificació territorial com en la producció científica actual. És justament la cerca d’una clarificació conceptual de la ciutat mitjana el que ha guiat aquesta recerca. La metodologia ha estat la hipotètico-deductiva basada en un anàlisi multiescalar de geometries. Tot i que la reflexió empírica ha estat per al conjunt del sistema urbà de Catalunya, les ciutats més treballades han estat cinc capitals comarcals, considerades tradicionalment com a ciutats mitjanes però que actualment mostren un perfil urbà clarament diferenciat:Balaguer, Tortosa, Valls, Vic i Vilafranca del Penedès. Malgrat això la comparativa internacional a partir dels casos investigats de Sao Paulo (Brasil), Alexandria (Egipte) i Sarajevo (Bòsnia Herzegovina) ha servit per a la profundització teòrica i conceptual. El marc teòric utilitzat ha vasculat en tres línies metodològiques: les teories de l’espai geogràfic desenvolupades pel geògraf brasiler Milton Santos, les teories clàssiques de l’Escola Sociològica de Chicago i les culturalistes amb autors com Yi-Fu Tuan. La investigació ha demostrat la operativitat per a reconceptualitzar a la ciutat mitjana. Específicament s’han investigat els següents processos urbans: la integració metropolitana, la metamorfosi de la funció comercial, la consolidació de les formes urbanes amb especial èmfasi en la suburbanització, les transformacions del centre, la promoció de les ciutats a partir de la seva imatge i el planejament. El mètode utilitzat ha estat bàsicament el treball de camp (a partir de deriva urbana i d’entrevistes semiestructurades), l’anàlisi bibliogràfic i el treball cartogràfic a diverses escales (nacional, interurbana, intraurbana i de barri). Ha estat especialment rellevant la metodologia desenvolupada en el cas de la geografia comercial, havent-se realitzat mapes d’implantació puntual per a l’estudi de l’estructura comercial del centre de la ciutat. Les eines utilitzades per tal de dur a terme aquesta metodologia i aquest mètode ha estat bàsicament la cartografia comercial i els treballs en fotointerpretació. Els principals resultats obtinguts són: Des de l’escala local es constata com l’espai urbanitzat durant el període postmodern representa una proporció que supera el 50% del total de la ciutat, en la majoria dels casos. Durant la dècada dels 90 del segle XX i la primera del segle XXI és quan es produeix el màxim creixement del període. L’existència, tan d’elevat capital cultural ( a partir de la funció universitària) com de capital econòmic (a partir d’empreses locals) va directament relacionat amb la conservació i el manteniment del simbolisme del centre. Des de l’escala metropolitana-barcelonina es comprova com la integració a la megalòpoli catalana ajuda a la homogeneïtzació dels temps dels processos urbans, com els de la centrificació. Des de l’escala nacional-catalana es comprova a mode general la negació del caràcter urbà de la Catalunya comarcal. A nivell de conclusions la recerca planteja el concepte de retard. Aquest és un temps relatiu i multiescalar que permet parlar d’un denominat time-gap o diferencial de temps. Aquest concepte a la vegada permet reconceptualitzar a la ciutat mitjana com aquella ciutat que presenta els mateixos processos que una gran ciutat però amb un retard en el temps.