La Hidroteràpia és un dels més vells procediments terapèutics. Al llarg de la història s’ha emprat l’aigua com a agent terapèutic i preventiu per tal d’assegurar un cos sa, si bé, és cert que en els darrers anys la importància d’aquest ús ha estat subjecte de diferents investigacions per tal d’esbrinar quins efectes té sobre el rendiment esportiu. Però la multitud de protocols diversos, tant pel que fa a la temperatura com pel que fa al temps de la immersió, fan difícil extreure’n unes conclusions consensuades. Existeixen diverses formes de mesurar el to muscular en l’individu. En la valoració fisioterapèutica, s’usen els registres (entesos com a mètode de recollida de dades sistematitzada i validada internacionalment), que es desenvolupen a través de les escales de valoració. Però, aquestes avaluacions (qualitatives i quantitatives) estan dissenyades per la valoració d’un subjecte patològic, amb afectació neurològica, i sota l’experiència mèdica i fisioterapèutica. Sabem que el to muscular és una de les característiques indissociables del múscul, que ens pot donar informació sobre l’estat muscular de la persona i el seu potencial actiu, no en va a major o menor hipo / hipertonia, l’acció activa es podrà desenvolupar amb més o menys èxit. Recentment, ha aparegut una tècnica, objectiva i no invasiva, per tal de mesurar les propietats contràctils del múscul, anomenada Tensiomiografia. En la present Tesi, s’aprofita la Tensiomiografia per observar els efectes que la temperatura calenta i freda provoca sobre les propietats contràctils del múscul, presentant dos estudis concrets. Per una banda, l’estudi del comportament muscular pel simple fet de realitzar una immersió, i per l’altra, la comparació entre tres estratègies de recuperació, entre les que s’inclou la hidroteràpia, després de realitzar un protocol d’inducció a la fatiga.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados