Aquest treball pretén analitzar el procés de secularització de la manera d'entendre el curs i la finalitat de la història - especialment pel que fa a una possible consumació intrahistòrica - des d'un origen fonamentalment cristià fins a les modernes filosofies de la història que apuntaven a un progrés ineluctable, en concret les de Kant, Saint-Simon i Fichte. En particular es posa l'accent en el dinamisme secularitzador de dues de les més importants heretgies dels primers segles del cristianisme: la gnosi i l’ebionisme, que apareixen com a motors d'aquesta deformació. A continuació es destacarà el paper que ha tingut l'obra de Joaquín de Fiore a l’hora de transmetre a la posteritat certs aspectes heterodoxos que es prestaven a unes interpretacions errònies del curs de la història. Finalment s'evidenciarà que una esperança intrahistòrica al cristianisme ha estat defensada per diversos Pares de l'Església, per Sant Bonaventura i en part per Sant Agustí, mentre que les modernes filosofies de la història es presenten com a formes de immanentització de l'esperança escatològica cristiana.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados