El fuster, definició d'un ofici en la València medieval

• Autores: Teresa Izquierdo Aranda
• Directores de la Tesis: Amadeo Serra Desfilis (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: M. Rosa Terés i Tomás (presid.), Luis Arciniega García (secret.), Philippe Bernardi (voc.), Donata Degrassi (voc.), Juan Vicente García Marsilla (voc.)
• Materias:
  • Ciencias tecnológicas
    • Tecnología de la construcción
      • Construcciones de madera
    • Tecnología de materiales
      • Tecnología de la madera
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Historia medieval
    • Historias por especialidades
      • Historia del arte
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX 
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen

  • La creació de la corporació d’oficis dels fusters de València marca el començament de la fusteria valenciana, en concret, la de la València medieval. Privilegis, estatuts i costum regien la vida i el treball d’aquest artífex la memòria dels quals mira de recuperar la present tesi. En conseqüència, s’analitza la seu evolució, des de els primers compassos com associació devota a partir de la conquesta de la ciutat en 1238 fins a esdevenir confraria d’ofici, contemplant la conjunció d’aspectes religiosos i assistencials en paral·lel a la component econòmica, social i política de la comunitat. L’estudi contempla la contribució de les ideologies socials i religioses sobre el pensament de l’artesanat, palpable a distints nivells, en els criteris religiosos, benèfics, socials, polítics i econòmics. Gràcies a la incidència del pensament religiós proclamat en homilies i sermons, aquestes pautes revertir en els capítols d’ordinacions que manifesten la lluita diària del mestre. A partir d’aquests paràmetres en l’observació es pren en compte els següents temes: • Estudi dels diversos protagonistes en el treball en fusteria en dos aspectes: 1. Extern: especialitats professionals. 2. Intern o familiar: categories laborals. • El patrimoni col·lectiu. • La implantació de l’ofici en la ciutat. • El relleu polític i social de l’ofici a nivell individual i corporatiu: la festivitat del patró, convits i commemoracions patronals, emblemes, participació en cerimònies i processons municipals, civils o eclesiàstiques. • Els escenaris de treball: l’obrador, la fàbrica, les drassanes, el bosc, el riu. • Els estris emprats pel fuster: tècniques i tecnologia de la fusteria medieval. • Aprovisionament i distribució de la matèria primera. • El pes econòmic de les activitats desplegades per cada branca. • Nivells de vida assolits pels seus components. • Presència de la fusteria en l’activitat constructiva a València en els segles XIII al XV, basat en els registres dels llibres d’obres conservats. L’arc cronològic abraça des de 1238 fins 1520, perquè el segle XV brinda a la investigació una interessant pàgina de la història social i artística de la fusteria valenciana, que assoleix una sòlida posició que perduraria fins mitjans del segle XVI. Els estatuts de 1497 posaren l’accent característic de la corporació, amb ells es tancava un cicle d’existència i experiència corporativa. La mort de Ferran II en 1516 i l’accés al tro del seu nét Carles I segellarien la incorporació del Regne de València a una nova realitat política i econòmica, molt allunyada dels paràmetres institucionals que originaren la corporació medieval. Fonts: Abracen la normativa laboral, la legislació comercial emanada de la monarquia i de les autoritats municipals, també els registres que informen de l’activitat dels fusters en l’esfera pública i privada sempre per a descobrir la seua condició social, la seua formació tècnica i la seua activitat professional. En general es basa en: Furs de València, Llibre de privilegis, Aureum Opus, protocols notarials, processos judicials, capítols d’estatuts, ordinacions municipals, Manuals de Consells, llibres d’obres.