Prevalença, factors de risc i significat de l’aïllament de staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM) en un hospital d’aguts i quatre centres sociosanitaris en una mateixa àrea sanitària
- Autores: Esther Vendrell Torra
- Directores de la Tesis: Pilar Barrufet Barque (dir. tes.), Miquel Sabrià Leal (dir. tes.), Josep Anton Capdevila Morell (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ferrán Segura Porta (presid.), Josep Maria Miró Meda (secret.), Luis Force Sanmartín (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: DDD
- Resumen
OBJECTIUS: Conèixer la prevalença de SARM en diversos centres sanitaris d’una mateixa àrea, els factors que s’associen a la colonització i persistència, les característiques microbiològiques de les soques aïllades i la realació del SARM amb la mortalitat. PACIENTS I MÈTODE: Es va determinar l’estat de portador de SARM en tots els ingressats a l’Hospital de Mataró (HM) i a diversos centres sociosanitaris (CSS) el novembre de 2003. Es van recollir dades personals, clíniques i funcionals per determinar els factors que s’hi associaven, anotant els valors de l’analítica bàsica. Es recolliren mostres de fosses nasals i úlceres per pressió per cultiu i antibiograma. El genotip s’estudià a totes les mostres nasals i a les cutànies amb antibiograma diferent de la nasal, per la tècnica de camps polsats. Es féu un seguiment trimestral als casos de SARM durant un any. Mitjançant anàlisi bivariada i multivariada de regressió logística es va avaluar l’associació de les variables recollides i l’estat de portador de SARM. Si tenien distribució normal les variables categòriques s’estudiaren amb el test de Xi quadrat o test exacte de Fisher i les contínues amb el test de t de Student; si tenien distribució no normal, amb el test U de Mann-Whitney. Es compararen les corbes de supervivència de les cohorts de portadors i no portadors als CSS, determinant els factors de mortalitat amb els tests de Xi quadrat i U de Mann-Whitney, anàlisi multivariada i un model de regressió logística (Mantel-Haenszel). RESULTATS: S’estudiaren 699 individus, detectant una prevalença de SARM de 7,3% (HM) i 22,5% (CSS). Els factors independentment relacionats amb la colonització/infecció foren, a l’HM: venir d’un CSS o residència, úlceres per pressió, Barthel?60, gènere masculí. Als CSS: sonda urinària, úlceres per pressió, altres lesions cutànies, antibiòtics els 6 mesos previs, colonització prèvia per SARM, Barthel<20. Cap de les soques aïllades fou resistent a trimetoprim-sulfametoxazol, rifampicina o vancomicina. Les clones predominants Q, P i 1 no mostraven cap distribució específica per centres ni relació amb els fenotips. La peristència de la colonització als 3 mesos es relacionà amb: Barthel?90, r-MNA?11, >2 comorbilitats, malaltia pulmonar obstructiva crònica, úlceres per pressió, haver tingut col·locada sonda urinària durant més de 24h els 3 mesos previs; als 12 mesos, únicament amb >2 comorbilitats (en pacients sense úlceres). Als 3 mesos, els predictors de mortalitat entre els residents als CSS foren insuficiència cardíaca, neoplàssia activa, colonització per SARM i malaltia pulmonar obstructiva crònica; als 12 mesos, aquests mateixos i ictus, Barthel<40, úlceres per pressió i edat avançada. CONCLUSIONS: La prevalença de SARM al Maresme centre és alta, sobretot als CSS. El gènere masculí, l’ingrés a l’HM des de residència o CSS, les úlceres i la dependència funcional augmenten el risc de ser portador de SARM. Als CSS, també ho fan portar sonda urinària, tenir lesions cutànies o dependència funcional severa, haver rebut antibiòtics i haver estat colonitzat per SARM. Les clones no es poden determinar per antibiograma i no són específiques de cap centre. La colonització probablement persistirà als 3 mesos en individus amb dependència funcional, risc de malnutrició, >2 comorbilitats, malaltia pulmonar obstructiva crònica, úlceres per pressió, sonda urinària permanent els mesos previs; als 12 mesos, si té >2 comorbilitats. En pacients fràgils ingressats en un CSS, la colonització per SARM s’ha associat a major mortalitat. Calen nous estudis per establir mesures per reduir el risc de transmissió nosocomial.
