INTRODUCCIÓ: L’estrès oxidatiu està present en diferents patologies que poden cursar amb esterilitat femenina o amb complicacions durant l’embaràs, com per exemple l’endometriosi o la preeclàmpsia. L’augment crònic de les espècies reactives d’oxigen en el teixit endometrial i/o embrionari pot provocar dany cel·lular, inflamació local i autoimmunitat, dificultant la implantació de l’embrió i la gestació. L’ús d’antioxidants podria afavorir la implantació, ajudar al desenvolupament de l’embaràs i evitar l’avortament. OBJECTIUS: Avaluar l’acció antioxidant del n-acetilcisteïna (NAC), la quercetina, la catequina i la vitamina E en cèl·lules endometrials i en cèl·lules de trofoblast; estudiar el tractament combinat de vitamina E i pentoxifilina en dones infèrtils remeses a programes de reproducció assistida. MATERIALS I MÈTODES: S’ha avaluat l’efecte antioxidant del NAC, la quercetina, la catequina i la vitamina E inclosa en liposomes en el model d’oxidació de cèl·lules endometrials i de trofoblast, induint l’estrès oxidatiu amb diferents concentracions de peròxid d’hidrogen (H2O2). S’ha avaluat el dany oxidatiu mitjançant la viabilitat cel·lular (o citotoxicitat) pel mètode de bromur de 3-(4,5-dimetiltiazol-2-yl)-2,5-difenil-tetrazol (MTT). L’anàlisi de l’apoptosi s’ha realitzat mitjançant la valoració de l’externalització de la fosfatidilserina i l’activitat de la caspasa-3. Les fases del cicle cel·lular s’han analitzat mitjançant la quantificació del material gènic per citometria de flux. En l’estudi realitzat en un grup de dones infèrtils, s’ha analitzat l’efecte del tractament combinat de vitamina E i pentoxifilina sobre l’expressió de proteïnes reguladores del complement (CRPs), així com sobre el gruix i el volum de l’endometri d’aquestes dones. RESULTATS: S’ha establert diferents graus de citotoxicitat en cèl·lules endometrials i de trofoblast, segons la concentració del H2O2: citotoxicitat nul·la (?1mM), moderada (1,5 i 2mM) i severa (>2mM). Un augment de citotoxicitat provoca un increment de l’apoptosi i de la necrosi en les cèl·lules endometrials. En les cèl·lules del trofoblast la mort cel·lular es realitza mitjançant la necrosi, ja que no s’ha observat apoptosi depenent de l’activitat caspasa-3. L’oxidació alenteix o atura el cicle cel·lular en la fase G2-M en ambdós tipus cel·lulars. L’administració de NAC i quercetina, en aquest model, disminueix significativament el dany oxidatiu i els seus efectes, fins i tot en condicions de citotoxicitat severa. Els agents antioxidants només tenen efecte si estan presents durant l’estrès oxidatiu. El NAC té una millor activitat antioxidant que la quercetina i inhibeix totalment l’acció de l’agent oxidant. En l’endometri de dones infèrtils, s’observa un augment de l’expressió gènica de les proteïnes reguladores del complement CD46 i CD59 si es compara amb l’endometri de dones fèrtils. Els pacients infèrtils que han rebut el tractament combinat de pentoxifilina i vitamina E mostren una lleugera disminució en la seva expressió gènica de CD46 i CD59. CONCLUSIONS: De tots els agents antioxidants estudiats en aquesta tesi, el NAC ha mostrat la major eficiència per a disminuir el dany oxidatiu en cèl·lules implicades en la implantació embrionària com les cèl·lules endometrials i de trofoblast. Les dones infèrtils tenen augmentades les proteïnes CD46 i CD59 respecte les dones fèrtils. El tractament antioxidant de vitamina E i pentoxifilina provoca una lleugera disminució d’aquestes proteïnes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados