Calidad de vida en los adolescentes con escoliosis idiopática: una comparación transcultural entre métodos de intervención
- Autores: Elisabetta D'agata
- Directores de la Tesis: Vittorio Cigoli (dir. tes.), Carles Pérez Testor (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Ramon Llull ( España ) en 2011
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Víctor Cabré (presid.), Manuel Rigo (secret.), Sara Molgora (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta tesi tracta de la Qualitat de vida dels adolescents amb Escoliosi idiopàtica (EIA) quan ese sotmeten a tractament conservador. Així mateix, concepte central és el de Qualitat de Vida relacionat amb la Salut (QVRS), dins del model biopsicosocial. Es tracta d'un model complex i multicausal, on ment i cos estan estrictament inter-relacionats. Per tant, considerem també: l'auto-imatge, l'estrès i la família. En l'EIA, definida com una desviació lateral de la columna associada a una rotació, es presenten dos factors importants: un possible deteriorament de l 'auto-imatge i una vivència de pèrdua de perfecció, per part dels pacients i dels seus pares. Potencials factors que poden dificultar l'elaboració d'aquest dol són la incertesa en relació a l'evolució de la corba i una possible herència genètica, normalment a càrrec de les mares. Els mètodes de intervencions, en relació a la gravetat de la deformació, comprenen: la simple observació, el tractament conservador amb corset i fisioteràpia, l'operació quirúrgica i/o la fisioteràpia. En relació a un interès sempre més fort per part d'investigadors i clínics, es van crear instruments de mesura que varien des dels genèrics als específics i als super-específics. Arran dels limitats estudis sobre els impactes de la fisioteràpia i del tractament “mixt” que inclou corset i fisioteràpia, hem dut a terme una investigació comptant amb una mostra d'adolescents provinents de dos centres, a Barcelona i a Milà. Els instruments utilitzats van ser: un qüestionari de dades soci-demogràfic, el test d'autoestima de Rosenberg, l'Autoconcepte Forma 5, l'Escala de satisfacció amb el propi cos, el SRS-22, el BSSQ (corset).es/it. Es van realitzar 4 estudis. El primer va ser un estudi de tipus descriptiu sobre la mostra. El segon, una comparació entre els dos grups de fisioteràpia de Milà i de Barcelona, va revelar un augment de la CVRS amb referència al Dolor en el grup de Milà; els dos Tractaments van tenir efectes diferents sobre l'AF-Emocional i el SRS-Autoimatge, amb puntuacions més altes en el grup de Barcelona. El tercer, una comparació entre el grup de fisioteràpia i el mixt en la mostra de Milà , va ensenyar una millora en CVRS quant a Dolor al llarg del temps en el grup de fisioteràpia en contra d'una reducció en el grup mixt. El quart, una comparació entre el grup de fisioteràpia i el sense tractament en la mostra de Barcelona, va indicar que independentment del tractament, hi va haver-una reducció de l'Auto concepte familiar. Tenint en compte el limitat nombre de la mostra, la seva composició heterogènia, les eines utilitzades, es plantegen investigacions més completes en el futur.
