Resumen de La música a la vida quotidiana d’infants de dos anys. Anàlisi de situacions musicals que es desenvolupen en context escolar
Aquesta recerca està contextualitzada en un projecte d’innovació i formació del professorat que el grup REMIS 0-3 porta a terme a la Xarxa d’escoles bressol municipals (EBM) de Mataró, Barcelona, durant els cursos 2006/09. En el seu tercer any d’aplicació es pren una de les escoles –l’EBM Elna– com a centre pilot amb l’objectiu d’estudiar la presència de la música a la vida quotidiana dels nens i nenes. Fruit de la convivència de la investigadora en aquest context, emergeix aquesta recerca. La finalitat és la identificació i anàlisi de situacions musicals que es desenvolupen en un grup d’infants de dos anys d’edat. Se segueix un paradigma qualitatiu i un enfocament plurimetòdic emprant l’observació participant. La metodologia de recerca és doncs contextualitzada, recull les dades dels fets reals que succeeixen en un grup de 13 infants i la seva mestra mitjançant enregistraments en vídeo, el diari de camp de la investigadora, i entrevistes i informes diaris intercanviats amb la mestra. L’anàlisi és emergent de les dades i s’organitza en dues perspectives que ens permeten saber, d’una banda, què succeeix al llarg d’una jornada i, d’altra banda, com una activitat es desenvolupa al llarg del període d’observació. Com a resultat de la recerca corroborem l’alt grau de musicalitat dels infants de les primeres edats en un context on la música està present en les seves vides de manera accessible i partint de diferents fonts. Es delimiten cinc contextos d’activitat musical –cançó, dita/poema, obra musical, sons originals i sons quotidians. S’evidencia també com les diferents formes de participació dels infants, en què un factor important és l’ajuda proporcionada o no per membres experts del grup, són decisives a l’hora d’identificar les situacions musicals en què estan involucrats. Es constata també com els components musicals dels jocs de falda desenvolupen la funció d’indicadors d’aprenentatges. El seu tractament flexible i elàstic per part dels adults fa que considerem aquests jocs dins de les situacions òptimes per a l’aprenentatge i que els potenciem com a eines imprescindibles de l’educació musical en les primeres edats. Les conclusions d’aquest estudi tenen implicacions evidents en la formació de professorat i en la planificació de la matèria de música a les escoles infantils. Paraules clau: context escolar, educació infantil, educació musical, multimodalitat, participació, primera infància.
