Biologia i genètica de poblacions de l'ascidi invasor "Microcosmus squamiger"
- Autores: Marc Rius Viladomiu
- Directores de la Tesis: Marta Pascual Berniola (dir. tes.), Xavier Turón Barrea (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2008
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Mestres Naval (presid.), Cruz Palacín Cabañas (secret.), María Elsa Vázquez Otero (voc.), Laura Airoldi (voc.), Becerro Garcia Mikel Aingeru (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX Dipòsit Digital de la UB
- Resumen
En les últimes dècades hi ha hagut una creixent conscienciació sobre l'efecte que les invasions biològiques poden tenir en la biodiversitat mundial. Així, avui en dia l'impacte de les espècies invasores és considerat com una de les principals amenaces per als ecosistemes natius, així com també per a l'economia mundial. Recentment hi ha hagut un accelerament en els canvis soferts pels ecosistemes marins a causa de espècies invasores, especialment en les zones costaneres.Aquesta tesi doctoral té com objectiu estudiar la biologia, l'ecologia i la genètica de les poblacions de l'espècie Microcosmus squamiger, un organisme marí que ha estat introduït en diversos llocs del món i que ha esdevingut invasor en algunes regions. L'estratègia multidisciplinària utilitzada en la present dissertació té com objectiu crear un ampli estudi d'aquest organisme que englobi el màxim de punts de vista sobre la seva biologia. Les espècies exòtiques han estat identificades com una de les principals amenaces per a la conservació de la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes en sistemes marins. Els organismes marins han estat dispersats pels oceans sobretot des del moment en què els homes va començar a navegar pels mars. L'augment dels viatges transoceànics durant l'últim segle ha provocat un increment en la ritme d'introduccions d'espècies exòtiques marines, especialment en zones costeres.L'espècie objectiu de la tesi és l'ascidi Microcosmus squamiger. Els ascidis són un component comú en comunitats bentòniques d'arreu del món, on viuen fixats a un substrat que tan potser natural com artificial. Encara que la majoria d'ascidis tenen una capacitat de dispersió molt limitada i efímera a nivell de la fase de larva planctònica, les larves poden ser sovint xuclades per les bombes de llast i ser desplaçades cap a dins dels tancs de la nau. Alternativament, les larves es poden assentar a alguna estructura com ara una deriva d'algues flotants o deixalles soltes que poden ser bombades cap al interior del vaixell. A més, els adults poden ser transportats en els cascs dels bucs propagant les seves larves en els llocs on aquests bucs fan parada - la majoria dels ports comercials i esportius. Els ascidis són cada vegada més reconeguts com un dels principals grups pel què fa a invasions marines a tot el món. Tenen capacitat de desplaçar altres organismes sèssils i d'alterar el funcionament dels ecosistemes de moltes maneres diferents.Els marcadors genètics han estat proposats com una eina molt útil pel seguiment de la distribució de les espècies invasores, i s'han utilitzat sobretot en estudis filogeogràfics. Els estudis filogeogràfics poden revelar el seu/s origen/s i les vies d'introducció, que solen ser complexos a causa de la possibilitat de múltiples introduccions a partir d'una o més regions donants. Dos marcadors comuns utilitzats per a respondre a tals preguntes són l'ADN mitocondrial i els microsatèl·lits.En la present dissertació hem emprès una àmplia gamma d'estudis centrats en M. squamiger incloent la taxonomia, trets biològics i ecològics de l'espècie i genètica de poblacions.Conclusions finals1. Diversos estudis taxonòmics han identificat erròniament M. squamiger i M. exasperatus. El present estudi posa en relleu la importància de la taxonomia per a l'estudi de les espècies invasores.2. M. squamiger ha estat introduït amb èxit i ha colonitzat moltes regions de tot el món, en la seva majoria de clima mediterrani.3. Els vaixells són el mètode més probable per a la dispersió transoceànica de M. squamiger.4. Diverses colonizations no independents han constituït la composició actual de la poblacions introduïdes, que són genèticament tan diverses com les poblacions autòctones.5. L'origen més probable de les poblacions introduïdes de M. squamiger són diferents regions d'Austràlia, principalment la regions oriental i occidental.6. Les poblacions de M. squamiger a la regió Atlanto-Mediterrània mostren en general poca diferenciació genètica i cap particular estructura genètica associada a l'estret de Gibraltar. El baix nivell de diferenciació genètica entre poblacions és probable que sigui resultat de l'efecte combinat d'una alta connectivitat entre poblacions, a causa del transport marítim, i el poc temps transcorregut des de que M. squamiger va ser introduït a la regió (a mitjans del segle XX).7. En el mar Mediterrani M. squamiger es distribueix exclusivament en la part occidental. Està present durant tot l'any i mostra una dinàmica poblacional fortament determinada per les estacions meteorològiques amb un cicle de vida de 2 anys, la qual cosa indica que aquesta espècie s'ha adaptat bé al nou entorn.8. Les altes densitats de M. squamiger trobades (> 500 ind m-2, amb pics de fins a 2300 ind m-2) es mantenen al llarg de l'any en hàbitats naturals del mar Mediterrani, on aquesta espècie pot formar una densa capa monoespecífica que cobreix la major part del substrat disponible.9. El cicle reproductiu de les poblacions de M. squamiger en el mar Mediterrani és estacional, sent la maduració de les gònades a la primavera i el principal moment de fresa a l'estiu.10. Les espècies invasores marines tenen el potencial d'afectar les interaccions a nivell de l'assentament i del post-assentament amb espècies natives i, per tant, modificar la dinàmica poblacional nativa, tal com ens mostra el treball experimental amb M. squamiger i S. plicata.11. Hi ha una necessitat clara de controlar M. squamiger ja que aquesta espècie colonitza ambients naturals i forma grans agregats que són una amenaça per a les comunitats natives i les activitats econòmiques humanes (p.ex. els cultius de bivalves).
