Resumen de Tractament del tabaquisme: psicopatologia i personalitat
El consum de tabac és entre dos i quatre vegades més freqüent en pacients amb patologia psiquiàtrica. A més, els pacients amb comorbiditat psiquiàtrica fumen més quantitat de tabac i tenen més dependència a la nicotina que la població general. Aquest fet es tradueix amb un major cost per la salut i major cost econòmic. Tot i que en els darrers anys s’ha reduït la prevalença de fumadors en els països més desenvolupats, no s’ha observat aquesta reducció en la població psiquiàtrica. Un dels factors clau pot ser l’ajornament sine die de l’abordatge del tabaquisme dels pacients amb psicopatologia per por a descompensacions psiquiàtriques o a recaigudes en consum d’ altres tòxics, encara que vulguin deixar de fumar. Aquest és un fet freqüent en pacients amb dependència de l’alcohol. D’altra banda, tot i que els pacients amb psicopatologia poden deixar de fumar, sovint l’èxit dels tractaments és menor. Així, no queda clar quin és el paper que juguen els antecedents de depressió major i la simptomatologia depressiva present a l’ inici del tractament per abandonar el tabac. Tampoc es coneix si hi ha trets de la personalitat, segons el model de personalitat de Zuckerman, que dificultin l’abstinència. Els objectius són: 1. Analitzar quin és el millor moment per a iniciar un tractament del tabaquisme en pacients amb dependència de l’alcohol; el mateix moment que inicien tractament per a l’alcohol o sis mesos després. 2. Avaluar l’ impacte dels antecedents de depressió major i de la simptomatologia depressiva, en l’abstinència tabàquica. 3. Mesurar quins trets de personalitat, segons el model de Zuckerman, s’associen a major risc de dependència nicotínica, major consum i risc de recaiguda. Les dades d’aquesta tesi vénen de dos estudis diferents: el primer amb població amb dependència de l’alcohol i el segon amb població general. En el primer estudi, un grup de pacients rep tractament estàndard per l’alcohol i per deixar de fumar simultàniament o en diferit, primer per l’alcohol i sis mesos més tard pel tabac. En el segon estudi, s’ avalua l’ impacte dels antecedents de depressió major, simptomatologia depressiva i trets de personalitat en els resultats d’una intervenció en tabaquisme. En tots els casos, la intervenció per deixar de fumar combina tractament cognitiu-conductual i farmacoteràpia. Els resultats indiquen que els pacients amb dependència de l’alcohol poden deixar de fumar i beure a la vegada sense que augmenti el risc de recaiguda en l’ alcohol, tampoc afecta a l’ adherència, ni hi ha diferències en la taxa d’ abstinència del consum de tabac, comparat amb fer tractament per l’alcohol i després pel tabac. D’altra banda, els antecedents de depressió major no disminueixen la probabilitat d’abstinència de consum tabac. En canvi, la simptomatologia depressiva a l’ inici del tractament per deixar de fumar, sí minva la probabilitat d’abstinència. Per últim, s’evidencia l’existència de trets de personalitat diferencials segons el sexe, que impliquen major risc de dependència i recaiguda. En homes, un baix nivell de sociabilitat es relaciona amb major nivells de dependència, mentre que no es troben trets relacionats amb major dependència en dones. Majors nivells d’impulsivitat i sociabilitat es relacionen amb major risc de recaiguda en homes i dones, respectivament. Aquesta tesi aporta dades a favor de la rellevància d’identificar aspectes psicopatològics i de personalitat en pacients que inicien tractament per a la deshabituació tabàquica. La identificació de variables associades amb la recaiguda en el consum de tabac hauria de permetre orientar esforços a minimitzar el seu efecte i millorar els resultats de les intervencions en tabaquisme.
