Resumen de Espais latents: pràctiques artístiques contemporànies vers un urbanisme crític = Latent spaces : contemporary practices in art towards a critical urbanism
Aquesta tesi explora les formes d’intervenció a l’espai urbà que relacionen l’art amb la transformació de les ciutats contemporànies. L’examen de diverses formes de creació emergents permet descobrir, a través del camp artístic, eines de creació i metodologies que contribueixen de forma crítica a percebre la transformació social del paisatge urbà. El principal propòsit consisteix en identificar un urbanisme alternatiu a partir de la mirada i intervenció de la pràctica artística actual compromesa amb la ciutat, reconeixent les pràctiques espacials creatives com a vies transdisciplinàries i inclusives a l’hora de dissenyar la ciutat, i a la vegada, com a veus crítiques que poden recordar diferents episodis de la història de l’urbanisme caracteritzats pel desig d’humanitzar l’espai urbà. La recerca parteix de l’exploració i entrevista de cinc casos d’estudi europeus, cinc artistes contemporanis que prenen com a objecte de treball la transformació urbana de la ciutat global. Són Jakob Kolding, Marjetica Potr?, Lara Almarcegui, Loraine Leeson i Sitesize. La seva aproximació urbana examina les tensions socioespacials derivades de dinàmiques de transformació de la ciutat contemporània, una transformació provocada o bé per la caducitat del funcionalisme del Moviment Modern en models utòpics de creixement il•limitat, o bé pels processos de renovació urbana més actuals que han contribuït a la ciutat dispersa i a la crisi en l’ús de l’espai públic. Els símptomes detectats per cada artista coincideixen en identificar, principalment, la pèrdua de vida a l’espai urbà així com l’exclusió dels propis ciutadans en el procés de definició del seu entorn. Per aquest motiu els cinc artistes assenyalen i intervenen en espais d’oportunitat, espais latents: zones suburbanes amb baixa copresència, espais comunitaris buits, descampats, espais públics infrautilitzats o barris en procés de gentrificació, manifestant en cada cas conflictes d’exclusió i segregació socioespacial, turistització, pèrdua de referències identitàries pròpies, estandardització d’usos, esborrament de la memòria del lloc i, especialment, manca de socialització a l’espai públic. Per tant, si els espais latents són espais urbans buits i sense ús, la hipòtesi d’aquesta tesi recau en què l’art pot transformar la condició de buit en espai públic, atribuint al gest artístic la capacitat generadora i projectora d’espai relacional. La tesi s’estructura en una primera part on s’introdueix la pràctica artística i la transformació urbana des de la mirada dels artistes, des dels referents compartits pels casos d’estudi corresponents als estudis sociològics, i finalment des de la història de l’arquitectura més pròxima a la mirada que planteja cada artista. El cos central de la tesi desplega els cinc casos d’estudi, on a propòsit de cada artista es pretén suggerir un nou tipus d’urbanisme latent: l’urbanisme socialitzant proposat per J. Kolding, l’urbanisme d’arrelament proposat per M. Potr?, el no-urbanisme proposat per L. Almarcegui, l’urbanisme comunitari per part de L. Leeson i l’urbanisme d’autoaprenentatge proposat per Sitesize. Prenent la seva obra com a pretext, serà possible repensar i qüestionar les formes actuals de projectar amb l’objectiu de reconèixer i identificar noves eines i processos de treball molt més empíriques. El resultat d’aquesta combinació de mirades presents serà útil per proposar una forma de projectar transdisciplinària i entesa com a procés obert i compartit, intensificant el coneixement crític cap a la història de l’arquitectura i potenciant els espais de socialització i d’autonomia pel ciutadà. Per tant, els espais latents seran espais físics en transició transformats pel gest poètic d’un artista, però també altres formes de projectar l’urbanisme i contrarrelats a recuperar d’algunes fractures de la història de la ciutat
