Resumen de Blanqueig enzimàtic de pasta de kenaf emprant sistemes lacasa-mediador
La present tesi s’emmarca dins d’una de les línies del Grup de Recerca Paperer i Gràfic (CIPAGRAF), del Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa, encaminada a l’aplicacióde la Biotecnologia per desenvolupar nous sistemes enzimàtics per al blanqueig depastes i modificació de fibres cel·lulòsiques. La implantació d’etapes enzimàtiques en les seqüències de blanqueig de pasta de paper a nivell industrial continua essent, avui en dia, un dels principals reptes en el camp de la investigació paperera. La reducció de l’impacte ambiental, l’optimització de costos, així com el desenvolupament de productes paperers amb propietats noves i millorades, justifiquen l’estudi de noves seqüències enzimàtiques basades en l’aplicació de sistemes lacasa-mediador. La utilització d’una matèria prima renovable, el kenaf, està en sintonia amb el creixent interès de l’ús de fibres no fusteres per a l’obtenció de nous productes lignocel·lulòsics d’alt valor afegit. Així doncs, aquesta tesi es fonamenta en l’ús d’enzims per a blanquejar pasta de kenaf. Les seqüències de blanqueig enzimàtic estudiades consten de diferents tractaments amb el sistema lacasa-mediador (Etapa L). Les lacases utilitzades en aquesta etapa provenen dels fongs Pycnoporus cinnabarinus i Trametes villosa, les quals s’apliquen amb diferents mediadors naturals (compostos fenòlics derivats de la lignina) i amb un mediador sintètic. L’etapa enzimàtica es completa amb diferents etapes de blanqueig químic (quelant, peròxid d’hidrogen i peròxid d’hidrogen pressuritzat). Al final de les seqüències s’obtenen, en funció del mediador utilitzat en l’etapa enzimàtica, fibres de kenaf amb un alt contingut de cel·lulosa i altes blancors. En aquest sentit, en el transcurs de l’experimentació s’ha constatat la importància de la naturalesa química del mediador, ja que els diferents radicals fenoxi formats en l’etapa enzimàtica determinen la capacitat oxidativa del sistema lacasa-mediador. Per altra banda, els resultats obtinguts remarquen el paper de la composició química de la lignina de kenaf en el procés enzimàtic. La capacitat oxidativa de la lacasa augmenta en presència de pasta de kenaf i la quantitat d’àcids hexenurònics presents en la mateixa limita el grau de blancor assolit en els diferents tractaments, encara que el resultat final es semblant o superior a una pasta TCF convencional. L’aplicació de xilanases després de l’etapa enzimàtica lacasa-mediador es mostra efectiva en l’eliminació d’aquests àcids, essent una possible via de millora als tractaments proposats en la present tesi.
