Desigualtats en càncer en àrees urbanes: mortalitat i cribratge

• Autores: Rosa Puigpinós
• Directores de la Tesis: Carlos Ascaso Terrén (dir. tes.), Carme Borrell (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Trilla García (presid.), Xavier Castells (secret.), Pedro Gascón Vilaplana (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Oncología
    • Epidemiología
    • Medicina preventiva
    • Salud publica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • La població mundial ha augmentat en els darrers anys a un ritme accelerat concentrant-se majoritàriament en les grans zones urbanes. Aquest ritme de creixement ràpid, sovint va per davant de la capacitat de resposta que els responsables municipals tenen a fi de proveir dels serveis bàsics necessaris, generant-se bosses de pobresa. Si bé la urbanització comporta més oportunitats i serveis, implica també uns canvis d’hàbits en les persones perjudicials per la salut. L’entorn, tant el físic com l’ambiental en el que les persones neixen, viuen i moren, és decisiu en la salut que aquestes tenen. L’anàlisi geogràfica, permet identificar zones amb acumulació de problemes de salut i els Sistemes d’Informació Geogràfica mapejar-los. El càncer continua sent una de les principals causes de mortalitat i no només en els països rics, de manera que revesteixen d’especial importància la prevenció mitjançant la millora de l’entorn i la detecció precoç. L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de les desigualtats en la mortalitat per càncer en diferents ciutats de l’Estat Espanyol, en funció de la privació del territori dividit en seccions censals i el paper que els cribratges tenen en la reducció de les desigualtats socials en la prevenció del càncer i en conseqüència de la mortalitat. Inclou fet tres estudis diferents: el primer analitza la tendència en la desigualtat segons nivell educatiu en la mortalitat per càncer en homes i dones de Barcelona entre els anys 1992 i 2003. El segon, és un estudi transversal ecològic amb la mortalitat per càncer dels anys 1996 al 2003 en 11 ciutats de l’Estat Espanyol: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alacant, Castelló, València, Vigo, Córdoba, Málaga i Sevilla. S’estudia la relació entre l’excés de mortalitat i la privació de la unitat d’anàlisi territorial (la secció censal). Per a controlar la variabilitat territorial en l’estimació del risc, l’anàlisi es va fer mitjançant models Baiesians. Finalment, el tercer estudi, a partir de les dades de les Enquestes de Salut de Barcelona dels anys 1992, 2001 i 2006, descriu i compara les desigualtats per classe social en aquests 3 períodes estudiats, quant a la realització de cribratge de càncer de mama (de tipus poblacional) i cèrvix (oportunista). A Barcelona entre 1992 i 2003 les desigualtats per càncer en general, han disminuït en els homes i han desaparegut en les dones. En les diferents ciutats espanyoles estudiades el patró de desigualtat segons gènere és similar. Les ciutats més grans (Barcelona, Madrid i Sevilla) són les que presenten les desigualtats més grans en funció del nivell de privació del territori (secció censal). En la majoria de seccions censals, es troba una bona relació entre el patró espacial de privació i el risc de morir per càncer. Els càncer de pulmó, laringe i estómac són els principals responsables de desigualtat en totes les ciutats. Altrament, a Barcelona entre 1992 i 2006 ha augmentat considerablement les dones que es fan controls regulars de càncer de mama i cèrvix, però sembla que en el cas del cribratge de tipus poblacional aquest augment ha estat més important; de la mateixa manera, la reducció de les desigualtats de classe quant a la participació de les dones en els programes de cribratge, també ha estat més gran en el cas del poblacional que l’oportunista. Els resultats obtinguts si bé són força satisfactoris, mostren importants desigualtats sobretot entre homes i dones i per causes concretes de càncer encara hi ha aspectes a millorar i continuar treballant. Cal seguir impulsant les polítiques i accions necessàries potenciadores d’entorns saludables en el sentit ampli de la paraula, que afavoreixin l’adopció d’estils de vida saludables per a les persones.