Els sistemes cinètics com a eina de disseny en arquitectura. Estudi del potencial formal i de control geomètric.
- Autores: Joaquim Narcís Moya Sala
- Directores de la Tesis: Javier Monedero Isorna (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2013
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ernesto Redondo Domínguez (presid.), Jaume Serrallonga Gasch (secret.), David Fonseca Escudero (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta tesi tracta de les possibles aplicacions que puguin tenir els sistemes de simulació física en el camp de l'arquitectura. Aquests mecanismes s'han fet servir profusament en la informàtica ja sigui per a generar animacions, per a càlcul estructural, per investigació etc. Però només recentment s'ha plantejat la possibilitat de fer-les servir com una eina de modelat per als programes de CAD. En aquest sentit la tesi tracta aquesta possibilitat de manera extensa investigant la viabilitat de la idea des de diferents punts de vista i buscant aplicacions per a la mateixa. Es fa una breu exploració dels diferents tipus de models de simulacions físiques. A partir d'aquest estudi i basant-se en els plantejaments teòrics es va generar un software destinat a comprovar tots els aspectes que es van esmentant. El fet de generar un programa va resultar de molta utilitat a l'hora de verificar les idees i estructurar-les correctament. Amb aquest programa es van poder generar models de tota mena, des de arcs funiculars fins a sistemes de malles de pannells que més endavant van poder-se exportar a altres plataformes de CAD amb les que estudiar els resultats. Les simulacions es basen en les formules de Newton aplicades sobre un model de partícules en el que es tenen en compte forces que fan que interactuïn entre elles. A partir d'aquestes interaccions es defineixen o s'optimitzen models tridimensionals conferint-los una sèrie de propietats que s'analitzen mes endavant. Per altra banda les transformacions que pateix aquest model poden ser controlades des de menús de manera que modificant un paràmetre el model es modifiqui automàticament sense la intervenció directa de l'usuari. A nivell de càlcul el programa fa servir sistemes iteratius per a generar transformacions en un model. Seria doncs un procés equivalent a generar una maqueta física del nostre projecte però en el que a més podem controlar la física del model de manera que les possibilitats d'ús siguin més amplies. Es troben doncs tres possibles camps en els que la tesi pot tenir aplicació directa que seria per a processos generatius en arquitectura, per a pannel•lització i per a generar sistemes tènsils. També apareixen altres possibles aplicacions secundaries per a facilitar la modificació d'estructures complexes o simular el control paramètric d'elements arquitectònics. A més de tot això també sorgeixen aspectes inesperats que durant la tesi no s'havien tingut en compte i que al crear un programa s'han pogut apreciar, com certs processos subliminals d'ajust de la forma que tenen lloc en un segon terme o similituds amb certs elements i processos naturals. Així doncs es presenta un anàlisi complet del que significarien els sistemes dinàmics un cop fossin aplicats a l'arquitectura tenint en compte la seva possible repercussió en el disseny. Un aspecte rellevant de la tesi es la relació que s'estableix entre les funcions dinàmiques i la geometria ja que es pretén que els sistemes de forces serveixin, entre altres coses, d'eina de resolució geomètrica. Estudiant els casos en que es poden aplicar i les característiques geomètriques que confereixen als models es pot establir quins possibles usos generals poden tenir en els projectes. Tot això s'emmarca en un context en el que les eines digitals estan en un clar procés de creixement i en el que hi ha una tendència creixent variar la relació amb l'usuari i la manera de com es controlen els processos interns, avançant cada cop més cap a sistemes visuals de programació i cap a un ús més complet de la capacitat de computació que actualment es fa servir només de forma puntual.
