L’educació sanitària de les cuidadores de gent gran. El cas d’Osona

• Autores: Montserrat Vall Mayans
• Directores de la Tesis: Jaime Sarramona López (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Joan Colom Cañellas (presid.), Josép Antoni Jordán (secret.), Antoni Tort Bardolet (voc.)
• Materias:
  • Pedagogía
    • Teoría y métodos educativos
      • Evaluación de alumnos
    • Organización y planificación de la educación
      • Educación de adultos
      • Formación profesional
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  TESEO 
• Resumen

  • Objectiu i context Osona és una de les comarques catalanes, que més ha notat el darrer fenomen migratori de finals del segle XX. Algunes persones immigrants treballen com a cuidadores en residències per a gent gran. És en aquest context que es focalitza aquesta tesi doctoral. La recerca és un diagnòstic educatiu, un estudi de les necessitats formatives d’educació sanitària (i sociosanitària) de les persones immigrants cuidadores de gent gran. Per conèixer aquestes necessitats formatives i la situació d’aquestes persones, ens hem proposat estudiar, d’entrada, les tasques que fan, en profunditat. Al final, hi ha una proposta formativa per millorar la qualitat del servei professional, que hauria de repercutir en la qualitat de vida de les persones cuidades. Metodologia Qualitativa. La mostra de les residències geriàtriques se selecciona de manera intencionada, a partir de la publicació en línia1 dels establiments d’atenció per a les persones grans amb concert o conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya (ICASS). La direcció d’aquests establiments, que accepta participar en aquest estudi, és un informant clau. El grup diana inclou aquelles persones que compleixen els requisits de ser immigrants, cuidadores de gent gran, treballadores en residències geriàtriques de la comarca d’Osona i que no tenen responsabilitats directives. S’utilitza un qüestionari semi-estructurat per tal de guiar l’entrevista. També, l’observació directa, amb la finalitat de confirmar, aclarir i valorar tot el que s’ha dit. Finalment, es fa una triangulació per contrastar les informacions recollides a partir de diverses fonts. Resultats La mostra definitiva participant és de nou residències osonenques, quarantaquatre cuidadores immigrants entrevistades i sis d’observades. Les cuidadores són, majoritàriament, dones de 19 a 56 anys, procedents de Llatinoamèrica, Àfrica i Europa, sense nacionalitat espanyola, amb estudis secundaris i poca experiència com a cuidadores abans de treballar al centre residencial. L’educació sanitària i sociosanitària que tenen és poc homogènia i sol ser de tipus no formal. Les mancances formatives que sent el grup diana afecten totes les funcions: higiene personal (32%), habitació (32%), eliminació (86,5%), alimentació (59%), dormir (27%), registres (70,5%), moviment (41%), cures (86,4%), relació (70,5%), medicació (70,5%), neteja, planxa i altres funcions hostaleres (6,8%), reunions (38,6%), formació (93,2%) i altres (59%). L’observació confirma falta de recursos humans per realitzar totes les tasques validades i falta de temps per dedicar-se a algunes d’elles en concret. També, mostra l’existència de rutines, xoc cultural i col·lisions amb infermeria. I, també, afirma la disposició a formar-se. La triangulació ratifica les funcions, però hi ha discrepàncies en les tasques. Suggereix, entre altres coses, la possibilitat de millorar la qualitat del treball del grup diana a través de la formació. Conclusió i perspectives L’anàlisi dels resultats ens aporta evidències qualitatives de les necessitats d’aprenentatge d’aquestes persones cuidadores, que si bé són competents en les atencions proporcionades a les persones grans, podrien millorar la qualitat del conjunt de les tasques que fan. Pensem que és possible superar els dèficits detectats, mitjançant la proposta formativa específica que es fa, pertinent amb el treball que realitzen les cuidadores. L’acreditació oficial de la formació del grup diana, juntament amb la de l’experiència professional, els permetrà formalitzar la seva situació acadèmica d’aquí al 2015, considerada oficialment com a formació professional de grau mitjà, amb el títol de Tècnic en Atenció Sociosanitària (TAS). Aquesta recerca obre més interrogants i fa propostes per respondre’ls en properes investigacions. Paraules clau: cuidadora, gerocultora, gericultora, auxiliar de geriatria, educació sanitària i sociosanitària, diagnòstic educatiu, educació no formal. 1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009)