Resumen de Methodological advancements in lca of waste management systems
La gestió de residus ha estat identificada per la Comissió Europea, l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units i l'Organització per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament, entre altres institucions, com un tema clau per a l'assoliment d'una societat eficient en l'ús de recursos i per aconseguir una economia sostenible. Les pràctiques de gestió de residus han de ser millorades per tal de reforçar el reciclatge de materials, tancant cicles de materials essencials i també recuperant energia a partir dels residus, alhora que es garanteix que no s'alliberen substàncies tòxiques al medi ambient. En essència, això significa passar d'un model lineal d'economia basat en extreure, usar i llençar a un model més circular. L'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) ha anat guanyant acceptació en els últims anys a Europa com la millor eina per ajudar en la presa de decisions sobre polítiques de gestió de residus i planificació. Aquesta proporciona una visió global i ampliada del sistema, té en compte tots els processos que intervenen i les seves interaccions amb l'economia (mitjançant la reintroducció de materials reciclats o de l'energia recuperada del sistema de gestió de residus), així com la quantificació de l'impacte d'un conjunt complet dels efectes ambientals (p. ex. el canvi climàtic, l'esgotament de la capa d'ozó, l'acidificació o l'eutrofització). Durant les últimes dècades, alguns autors han identificat qüestions metodològiques en realitzar ACV de Sistemes de Gestió de Residus (SGR) que poden tenir una gran influència en els resultats finals de l'anàlisi. Aquestes qüestions s'han abordat en les últimes guies metodològiques sobre ACV i gestió de residus elaborades pel Joint Research Centre de la Unió Europea (publicades el 2011). No obstant això, segons l'autora, encara hi ha algunes qüestions importants en l'aplicació d'ACV per avaluar l'eficiència ambiental de SGR que mereixen especial atenció. En particular, la forma en què els sistemes de recollida i els crèdits associats a la recuperació de materials han estat modelitzats històricament necessiten ser revisats, especialment si el focus de l'anàlisi és el sistema de recollida en si mateix i si estem duent a terme una anàlisi del sistema des del punt de vista de l'ACV atribucional. D'altra banda, la forma en què s'està avaluant l'esgotament de recursos en ACV ha estat qüestionada recentment en la literatura, i necessita també ser analitzada. El treball realitzat en aquesta tesi pretén ressaltar aquestes importants qüestions i donar una mica de llum sobre com abordar-les. Els resultats de la tesi són: (1) un mètode alternatiu per comptabilitzar els crèdits deguts a la recuperació de materials en ACV, més en línia amb l'objectiu fonamental o l'enfocament de l'ACV atribucional; (2) un nou model predictiu per avaluar el comportament ambiental de l'etapa recollida de residus, que produeix resultats més precisos que altres models existents en comparar-los amb rutes reals de recollida; i (3) una contribució al debat obert sobre el futur desenvolupament d'un mètode més robust per a l'avaluació de la categoria d'impacte d'escassetat de recursos en ACV, mitjançant la recerca de sinèrgies amb la metodologia de l’Emergy Accounting.
