Utilitat dels cultius intraoperatoris en el diagnòstic etiològic i la detecció precoç de la infecció protètica

• Autores: Lluís Font Vizcarra
• Directores de la Tesis: Sebastián García Ramiro (dir. tes.), Alex Soriano (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: José Barberán López (presid.), Josep Maria Segur Vilalta (secret.), Natividad Benito Hernández (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Enfermedades infecciosas
    • Cirugía
      • Cirugía ortopédica
      • Traumatología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Els cultius intraoperatoris són essencials pel diagnòstic bacteriològic i pel tractament de les infeccions protètiques. Malauradament, avui dia no existeix consens sobre quin tipus de mostres i quina quantitat d’elles s’ha de prendre. Tampoc existeix evidència de si l’ús sistemàtic dels cultius intraoperatoris durant la implantació d’una pròtesi ens permetria detectar de manera precoç aquelles amb un grau de contaminació suficient per acabar desenvolupant una infecció aguda. La present tesi doctoral avalua la utilitat dels cultius intraoperatoris en el diagnòstic etiològic i microbiològic de la infecció protètica aguda i crònica sobre pròtesi de maluc i de genoll i en la detecció precoç de la infecció protètica aguda sobre pròtesi de maluc implantades de forma electiva o per fractura de fèmur. Els objectius del present treball són: primer, conèixer la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu del frotis, cultiu de càpsula articular i líquid articular inoculat en flascons d’hemocultiu en les infeccions protètiques agudes i cròniques i segon, analitzar la relació entre els resultats de tres cultius practicats durant l’acte de col·locació d’una pròtesis de maluc de forma electiva o per fractura i la posterior aparició d’una infecció protètica aguda. Per assolir aquests objectius es van plantejar tres estudis diferents: el primer d’ells (treball A) és un estudi retrospectiu que permet calcular la rendibilitat dels diferents cultius en el diagnòstic de les infeccions protètiques (PTG i PTM) agudes i cròniques. Els dos darrers, són un estudi prospectiu per establir si existeix una correlació entre el resultat dels cultius presos durant l’acte quirúrgic de col·locació d’una PTM implantada per fractura de fèmur (Treball B) o de forma electiva (treball C), i el desenvolupament d’una infecció aguda profunda. Pel que fa als resultats del treball A: el líquid articular inoculat en flascons d’ hemocultiu va ser el cultiu més sensible i específic, tant en infeccions agudes com cròniques. L’ efectivitat dels cultius va ser major en les infeccions agudes que en cròniques. El microorganisme causant de la infecció, va ser aïllat en el 100% de les infeccions agudes i en el 93% de les cròniques. Els treballs B i C, van mostrar una contaminació del llit quirúrgic en el 30% de les fractures de maluc i en el 10% de les cirurgies electives d’ implantació d’ una pròtesi total de maluc. A més, es va evidenciar una relació directa entre el germen aïllat a l’ hematoma de les fractures i el causant posterior de la infecció aguda en 2 dels 4 casos. Aquesta relació no es va evidenciar en els malalts de cirurgia electiva. En el grup de fractures de fèmur, l’ única variable assocada a infecció de forma estadísticament significativa va ser la presencia de cultius intraoperatoris positius per bacils Gram-negatius, mentre que en el grup de patologia degenerativa va ser l’ edat ?67 anys i l’Índex de massa corporal (IMC) ?35. En malalts amb fractura de fèmur, els malalts amb demència i amb major edat van tenir una taxa de cultius intraoperatoris positius major. En malalts amb patologia degenerativa, l’única variable associada a cultius intraoperatoris positius de forma estadísticament significativa va ser l'IMC. A més, la major taxa d'infecció aguda (25%) va ser documentada en malalts amb IMC ?35 i cultius intraoperatoris positius.