En iniciar-se el període democràtic assistim al re/naixement de la traducció entre les diferents llengües de l'Estat espanyol: el català, el gallec o l'èuscar, en combinació amb el castellà, o bé combinades entre elles: gallec-èuscar, català-gallec, etc. La descentralització de les institucions i la progressiva recuperació de la normalitat en l'ús d'aquestes llengües han fet possible que les combinacions lingüístiques esmentades estiguin presents en el panorama de la traducció actual. Centrant-nos en la traducció entre castellà i català, i en el període que s'inicia amb la recuperació de la democràcia i arriba fins al moment actual, observem que aquesta pràctica de traducció comença a ser present en diferents àmbits, com són el literari, l'audiovisual, l'administratiu, el cientificotècnic, el publicitari o l'informàtic. I comença també de manera incipient l'activitat investigadora. L'objectiu d'aquest article és esbossar una panoràmica general de la situació actual de la traducció entre castellà i català en aquests dos vessants, professional i investigador.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados